Arxiu d'etiquetes: 1763

Eura i Martro, Agustí

1 Resposta

(Barcelona, juliol 1684 – Ourense, Galicia, 11 desembre 1763)

Prelat i escriptor. Professà en l’orde dels agustins l’any 1699 i obtingué el títol de mestre en teologia el 1720.

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1732), aquell mateix any fou nomenat bisbe d’Ourense, ciutat on va residir la resta de la seva vida.

Escriví composicions poètiques en castellà i dues obres en llatí, de caràcter polèmic. Figura de l’època de la decadència, com a poeta en català en destaquen les obres religioses Anatomia mental del cos humà i En memòria d’una sepultura, l’extens poema Descripció de la Muntanya e Santuari de Montserrat i, sobretot, un Art de ben morir, que obtingué una gran difusió.

Traduí al català les Lamentacions de Jeremies profeta i una heroida d’Ovidi. Li és atribuït també Lo tractat de la llengua catalana, perdut. La seva obra resta manuscrita, excepte la Descripció…, publicada el 1859.

Coromines i Escaler, Bonaventura

Deixa un comentari

(Oristà, Osona, 1763 – Lleida, 9 agost 1841)

Gravador i impressor. Establert a Lleida, després d’haver treballat a Barcelona i a Osca.

Passà un temps internat a França, acusat d’haver fet impresos contra els napoleònics.

Castellarnau i de Magrinyà, Josep Antoni de

2 Respostes

(Tarragona, 1763 – 1845)

Noble i financer. Patrocinà la construcció del port de Tarragona (1802), en part finançat per ell, amb utilització de ferro de les seves mines d’Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà.

El 1809 presidí la comissió de finances del congrés celebrat a Tarragona, i el 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis. El 1822 fou alcalde primer de Tarragona.

Féu construir a la seva ciutat, al carrer de Cavallers, la casa Castellarnau, decorada per Josep Flaugier, i convertida en museu el 1969.

Fou el pare de Josep Antoni de Castellarnau i de Camps.

Acadèmia d’Agricultura de Lleida

Deixa un comentari

(Lleida, 1763 – 1765)

Institució. Fundada pel corregidor de Lleida, Procope François de Bassecourt, baró de Maials, que en fou el president.

Tenia per objecte l’experimentació agrícola en terres comunals sotmeses al projecte de repartiment previst pel rei el 1758. Les iniciatives per artigar dutes a terme durant aquest any per la confraria de llauradors de Lleida al marge d’aquesta institució fan creure que la seva acció no fou massa eficaç.

Sembla que l’acadèmia deixà d’existir amb la mort del baró de Maials, esdevinguda el 1765.