Arxiu d'etiquetes: 1763

Zapata i Nadal, Josep

Deixa un comentari

(València, 1763 – 31 agost 1837)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i amb Cristòfol Valero i Lluís Antoni Planes. El 1798 esdevingué acadèmic de pintura. Fou professor auxiliar de pintura a Sant Carles (1806), acadèmic de mèrit de flors (1810) i director de la Sala de Flors (1815). El 1832 esdevingué acadèmic de San Fernando.

Es dedicà a la pintura de flors, d’història i religiosa. Hi ha obres seves al convent del Sant Esperit de Gilet (Camp de Morvedre), al Museu de Belles Arts de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid.

Valant, Honorat

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1763 – París, França, 1829)

Escriptor. Es dedicà a l’ensenyament, que exercia a París des del 1785. S’adherí al moviment revolucionari. Fundà l'”Athénée de la Langue Française”.

És autor de poesies i de nombrosos escrits en francès, entre els quals sobresurten: De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort (1796), Code moral pour servir à l’instruction de la jeunesse (1799) i Lettres acadèmiques (1811-12).

Solsona i Martínez, Francesc Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1693 – 1763)

Jurista i eclesiàstic. Es casà i tingué un fill. Després de restar vidu prengué l’estat eclesiàstic. Fou protonotari apostòlic i ocupà d’altres càrrecs. També exercí com a examinador de dret a la universitat de Gandia.

És autor de diversos escrits, alguns d’ells de caràcter històric i polític, que restaren tanmateix inèdits.

Sales i Gutiérrez, Cristòfor

Deixa un comentari

(València, 4 agost 1763 – 25 juny 1833)

Arquitecte. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, n’esdevingué acadèmic de mèrit (1785) i director.

Fou arquitecte major de la ciutat de València, on projectà i dirigí la construcció del Teatre Principal, l’Escorxador i el Cementiri. També dirigí les obres de la universitat i les de diversos ajuntaments (Algemesí), presons (Dénia) i cementiris (Catarroja, Massamagrell, Paterna, Riba-roja) del País Valencià.

Esteve i Bonet, Josep

10 Respostes

(València, 22 febrer 1741 – 17 agost 1802)

Escultor. Deixeble i col·laborador d’Ignasi Vergara i del seu pare Francesc Esteve. Fou acadèmic de Sant Carles (1772), hi fou director d’escultura i director general (1781). El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV de Borbó.

La seva evident facilitat tècnica el situaren en primer rengle dels artistes del seu temps. Féu escultura religiosa, abarrocada i elegant (pessebre d’unes cent trenta figures per a Carles IV, Puríssima Concepció de la seu de València). Una bona part de la seva obra fou destruïda el 1936.

Foren fills seus Rafael Esteve i Vilella, i:

  • Agustí Esteve i Vilella  (València, 1763 – 1812)  Pintor. Format a València i Madrid, fou pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles. Influït per Mengs i Goya, es distingí en el retrat i el detallisme: La duquesa d’Osuna, Manuel Godoy, Ferran VII.
  • Josep Esteve i Vilella  (València, 1766 – segle XIX)  Escultor. Com el seu pare, produí especialment imatges religioses. Fill seu fou Anton Esteve i Romero  (València, 1859 – País Valencià, segle XIX)  Escultor. Dirigí l’Acadèmia de Sant Carles. També excel·lí en la producció d’imatges religioses.

Espí, Joan de la Creu

Deixa un comentari

(València, 1763 – Port-au-Prince, Haití, 1838)

Missioner. Conegut amb el sobrenom de Pare València. Franciscà (1777), fou enviat com a missioner a Mèxic, on fou ordenat sacerdot (1787).

Després d’una estada a Califòrnia (1791-93) tornà a Mèxic. Vers el 1800 es traslladà a Trinitat, on fundà un convent de l’orde, i d’allí, a Port-au-Prince (1811), on fundà i promogué diverses institucions benèfiques i culturals.

Cardona i Genovès, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1763 – 1809)

Religiós carmelità. Els seus sermons li donaren fama. Alguns d’ells foren publicats.

Camaron i Melià, Manuel

3 Respostes

(Sogorb, Alt Palància, 1763 – 1806)

Pintor. Fill de Josep Camaron i Bonanat, i germà de Josep Joan. Conreà preferentment la pintura religiosa i el retrat. Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Féu amables escenes de pescadors i de l’Albufera i una important sèrie de pintures sobre Sagunt, que passà a Amèrica i s’ha perdut. També cal fer esment de les pintures de la mitja taronja del presbiteri i dels medallons de la volta de la catedral de Sogorb, de l’església de Sant Miquel de Llíria i del retrat de Don Francesc Xavier Aspiroz.

Bestard i Mesquida, Joan Bonaventura

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1763 – 1831)

Missioner franciscà. S’embarcà cap a Nova Espanya (1786), on fou ordenat sacerdot. Fundà (1804) un col·legi a Orizaba, com els que havia fundat el mallorquí Antoni Llinars.

Retornat a Mallorca (1815), fou nomenat comissari general d’Índies (1816-20, 1823-30).

Escriví contra les teories mil·lenaristes de Manuel de Lacunza.

Aloy, Miquel

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1763 – 1843)

Historiador. Es dedicà a treballs d’història local.