Arxiu d'etiquetes: 1737

Vilanova Muñoz i Poyanos, Tomàs Manuel

Deixa un comentari

(Bigastre, Baix Segura, 18 setembre 1737 – València, 5 setembre 1802)

Metge. Es doctorà el 1764. Fou catedràtic interí en algunes ocasions, i titular d’aforismes d’Hipòcrates des del 1787.

Publicà les obres Tabla para saber todos los días del año a que hora y minutos sale el sol y se pone a Valencia (1758), Índice copioso y circunstanciado, dispuesto en orden alfabético, de las cosas notables que se hallan en las “Instituciones” de Piquer, Problema physicum de mirabili quodam repulsionis effecto (1774), Discurso sobre un nuevo método fácil y expedito de demostrar las proposiciones matemáticas fundamentadas en proporcionalidad (1782), Curso del nuevo planeta Herschel, según se observara desde Valencia en el año 1785 (1785), Modo fácil de observar el planeta Herschel en su movimiento del año 1788 (1787) i Explicación de los calendarios español y francés y de la reducción mutua de sus fechas (1800), així com de molts d’altres escrits inèdits.

Silva-Meneses y de Rabatta, Juan de

1 Resposta

(Castella, 29 juny 1737 – Menorca, 2 març 1792)

(o y Pacheco)  Militar. En 1782-83 fou capità general de Mallorca. Participà en l’expedició del duc de Crillon a Menorca (1782) i fou governador de l’illa del 1783 al 1792.

Respectà el català com a llengua oficial, l’antiga administració de l’illa i el sistema judicial creat pels britànics.

Folc i Cardona, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1737 – després 1792)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. El 1787 era director de l’Academia de Bellas Artes de Múrcia. Destacà com a retratista.

Pintà al fresc les voltes de l’església de Jumella (Múrcia).

Cotoner i Sureda-Vivot, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1641 – 1737)

Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa i germà de Marc Antoni.

Fou el fundador de l’única línia avui existent.

El seu fill fou Francesc Cotoner i de Sales (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1807)  Regidor i militar. Arribà a brigadier. Fou regidor de Palma durant nou anys. Féu la guerra contra França. Fou el pare de:

  • Josep Cotoner i Salas  (Palma de Mallorca, 1807 – segle XIX)  Pintor. Fou deixeble de Francesc Montaner. Excel·lí en el paisatge i amb obres d’inspiració religiosa, com el Sant Miquel de l’altar major de l’església dels Caputxins, i la Santa Anna per al temple de la Santa Creu. Fou regidor perpetu de Palma.

Carrera, Josep (I)

3 Respostes

(Perpinyà, 8 desembre 1680 – 11 abril 1737)

Metge. Nebot de Francesc Carrera. Exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat.

Fou el pare de Tomàs Carrera.

Bosc i de Verí, Jordi

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 8 novembre 1737 – Madrid, 2 desembre 1800)

Orguener. Construí l’orgue de la seu, el dels franciscans i el dels dominicans de Palma de Mallorca.

Més tard fabricà el de la capella reial de Madrid, d’on fou nomenat orguener titular (1778), el de la catedral de Sevilla, aleshores un dels més grans del món, amb més de cinc mil tubs, i el de la catedral de Múrcia.

També construí altres aparells, entre els quals dues màquines per a recuperar bastiments submergits.

Deixà inèdit el treball Reglas para la construcción de los órganos.

Arnau, Josep -metge-

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1737)

Metge. Estudià teologia a la universitat de València i es dedicà més endavant a la professió militar. Arribà a ésser una figura destacada en la renovació científica del seu ambient. Introduí als Països Catalans les doctrines de l’escola iatromecànica.

A més d’una obra d’interès secundari Certament pharmaceutico-galenicum (València, 1727) en publicà una altra en dos volums titulada: Opus neotericum medicum, editada el 1737 a València, poc temps després de la seva mort.

Espinal i Travera, Isidre

1 Resposta

(Sarral, Conca de Barberà, segle XVII – 1737)

Imaginer. Descendent d’Isidre Espinal. El 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc; del 1695 al 1719 féu diverses obres al monestir d’Escaladei. Fou el pare de:

Isidre Espinal (Sarral, Conca de Barberà, segle XVIII – 1741)  Tallista. Fou el pare de:

Isidre Espinal  (Sarral, Conca de Barberà, final segle XVIII – segle XIX)  Tallista. Era autor d’un Sant Crist i d’un sagrari per a l’església de Sarral. Fou el darrer escultor de la seva família.

Duran i Móra -germans-

6 Respostes

Eren fills d’Antoni Pau Duran.

Francesc de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVIII)  Notari. Pare d’Antoni Duran i Quatrecases (Catalunya, segle XVIII – segle XIX), també notari.

Vicenç de Duran i Móra  (Barcelona, segle XVIII)  Adroguer. Pare de Josep de Duran i Sala.

Josep de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVII – 1735)  Cavaller. Obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya. Fou el pare de Jaume de Duran i Pujades i de:

Dorca i Parra, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Girona, 12 maig 1737 – 31 març 1806)

Escriptor, catedràtic i eclesiàstic. Estudià a la Universitat de Cervera.

Escriví diversos estudis defensant l’origen diví del poder monàrquic, un recull de dades sobre els màrtirs gironins i un episcopologi de Girona.