Arxiu d'etiquetes: 1718

Tormo i Julià, Bartomeu

1 Resposta

(Albaida, Vall d’Albaida, 1718 – Caudete de las Fuentes, Plana d’Utiel, 1773)

Escriptor. Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo i Julià. Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València.

Deixà inèdits diversos col·loquis i una breu peça còmica, La fira d’Albaida. A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana, composició en versos apariats de 6 i 10 síl·labes, plena d’incorreccions gramaticals, on crítica els costums del seu temps, fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880.

Serrano, Felip

Deixa un comentari

(el Puig de Santa Maria, Horta, segle XVII – Llombai, Ribera Alta, 1718)

Frare dominicà. Fou auxiliar de l’arquebisbe de València i de l’inquisidor general Joan Tomàs de Rocabertí.

Deixà manuscrit un Arte de fabricar reloxes de sol.

Sales i Alcalà, Agustí

3 Respostes

(Valljunquera, Matarranya, 21 desembre 1707 – València, 4 gener 1774)

Eclesiàstic i historiador. Era doctor en teologia. Fou cronista de la ciutat de València.

Escriví obres de caràcter religiós, en llatí, i sobre temes històrics, en castellà, com ara Disertación histórica, crítica y expositiva del Sagrado Cáliz, Respuesta a cierta consulta sobre unos monumentos antiguos (1736), Apología crítica (1737) i Memorias históricas del antiguo santuario del Santo Sepulcro de Valencia (1746).

Era germà seu Joan Baptista Sales i Alcalà  (Albocàsser, Alt Maestrat, 1718 – Mèxic ?, segle XVIII)  Missioner a Mèxic.

Estapoll, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1641 – Maó, Menorca, 1718)

Franciscà. Catedràtic de filosofia escotista i regent d’estudis de la universitat lul·liana de Mallorca.

Deixà inèdits diversos tractats filosòfics en llatí.

Domingo, Lluís

2 Respostes

(València, 1718 – 1770)

Escultor i pintor. Deixeble del pintor Hipòlit Rovira i de l’escultor Baptista Balaguer.

Director d’escultura de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles quan encara es deia Acadèmia de Santa Bàrbara.

Talent de pas entre el barroc i el neoclàssic, deixà obres valuoses, com els treballs de la capella de Sant Joaquim i Santa Anna a l’església de la Sang de Llíria.

Despuig i Cotoner -germans-

4 Respostes

Eren fills de Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i també germà de Llorenç Despuig i Cotoner.

Ramon Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1694 – 1772)  Durant l’empresonament del seu pare fugí de Mallorca i es posà al servei del marquès d’Asfeld en el setge de Palma de Mallorca. Fou capità del nou Regiment de Dragons de Palma que el seu pare creà el 1719. Fou pare d’Antoni i de Joan Despuig i Dameto.

Francesc Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1696 – Piacenza, Itàlia, 1746)  Mariscal de camp. Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Joan.

Nicolau Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1703 – 1775)  Fou batlliu de Mallorca i comanador del Masdéu (1730-34), a l’orde de Sant Joan.

Joan Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1718 – Piacenza, Itàlia, 1746) Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Francesc.

Consell General d’Eivissa

1 Resposta

(Eivissa, 1299 – 1718)

(o Consell Secret)  Consell de la universitat d’Eivissa fundat per Jaume II de Mallorca, d’acord amb els consenyors eclesiàstics. Era format per tres jurats (jurat en cap, segon i tercer, un per cada mà: major, mitjana i forana) elegits pels batlles dels consenyoris o per deu consellers elegits pels jurats. Elegia el mostassaf i els oficials de la sal.

Amb el règim d’insaculació (1454), fou adjuntada una quarta juraderia entre els cessants de les dues primeres juraderies, i els consellers del Consell Secret foren insaculats: dos (un dels quals a la vegada escrivà de la sal) per a la mà major, dos (un dels quals mostassaf) per a la mitjana i dos (un dels quals tercer arbitrador de la sal), a més del clavari, l’obrer i el guàrdia de la sal, que es rellevaven entre la mà major i la mà mitjana.

Perdurà fins als decrets de Nova Planta.

Borja-Centelles i Ponce de León, Carles de

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 29 abril 1663 – La Granja, Castella, 8 agost 1733)

Cardenal (1720), membre del consell suprem d’Itàlia. Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia.

El 1701 acompanyà Felip V de Borbó a Barcelona i a Itàlia. Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda (1705), patriarca de les Índies (1708) i almoiner major de palau.

Fou germà seu Lluís de Borja-Centelles i Ponce de León (Gandia, Safor, 1665 – Anvers, Flandes, França, 1718)  Governador d’Anvers. Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace (1701). Austriacista, li foren segrestats els béns a la península ibèrica.

Arxiu General del Regne de Mallorca

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1718 – )

Dipòsit documental. Fou creat arran del Decret de Nova Planta i està format bàsicament amb la documentació de l’antic Regne de Mallorca. Radicat a la Casa de Cultura de Palma.

S’hi conserven textos de privilegis i furs concedits pels reis, com és ara el famós Llibre dels privilegis (1334), documentació dels antics organismes de govern, municipals i d’hisenda, fonts sobre la desamortització i les juntes de comerç, etc.

Figuerola, comtat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol, concedit el 1718 per l’emperador Carles VI al general Josep de Figuerola i Argullol, gendre de Ramon de Vilana-Perlas i Camarasa.

En fou segon titular, des del 1884, el seu besnét Manuel de Figuerola i Agustí (mort el 1891), mariscal de camp (1869).

El títol continua en la mateixa família.