Arxiu d'etiquetes: 1692

Vallguarnera i Lanza di Trabia -germans-

Deixa un comentari

Octavi de Vallguarnera i Lanza di Trabia  (Sicília, Itàlia, segle XVII)  Fill de Francesc de Vallguarnera i del Carretto. Fou l’iniciador de la branca siciliana dels marquesos de Santa Lucia. Fou el pare de Ponç de Vallguarnera i de Santacoloma (Sicília, Itàlia, segle XVII – segle XVIII)  Polític. Senador del regne de Sicília i primer marquès de Santa Lucia (1700).

Vidal de Vallguarnera i Lanza di Trabia  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1676)  Duc de l’Arenella (1645) i príncep de Valguarnera. El 1161 comprà el principat de Niscemi de Branciforte. Entre els seus fills cal esmentar.

  • Jeroni de Vallguarnera i Starrabba  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1692)  Heretà la senyoria d’Albons i la torre de Caldes de Montbui el 1690, la qual passà, en morir sense fills, al seu germà Josep.
  • Josep de Vallguarnera i Starrabba  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1720)  El 1692 heretà del seu germà Jeroni la torre de Caldes de Montbui. Fou el tercer duc de l’Arenella, i pare de:

Simó de Vallguarnera i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1743)  S’intitulà, sense ésser-ho, comte d’Albons. Fou pare de Josep de Vallguarnera i de Martí.

Vidal de Vallguarnera i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVIII – 1768)  Quart duc de l’Arenella, príncep de Niscemi i senyor d’Albons i de la torre de Caldes de Montbui. El seu nét cinquè fou:

Conrad de Vallguarnera i de Mantegna (Sicília, Itàlia, segle XX – 1966)  Fou el desè duc de l’Arenella, príncep de Niscemi i de Castelnuovo i cavaller de l’orde de Sant Joan. Només deixà dues filles.

Selma, Francesc

Deixa un comentari

(Catí, Alt Maestrat, 1692 – 1777)

(o Celma)  Erudit i sacerdot.

És autor d’una Historia del santuario de N. S. de Misericordia (1759) o de la Mare de Déu de l’Avellà, d’uns Goigs en honor de la imatge venerada allí, d’una Historia verídica del Santísimo Misterio de Aguaviva (1762), miracle segons la tradició esdevingut a Aiguaviva de Bergantes (Matarranya) el 1475, d’un Devocionario eucarístico (1766) i d’altres escrits relacionats amb Catí, inèdits.

Ramírez, Josep

Deixa un comentari

(València, 1624 – 1692)

Pintor, escriptor i eclesiàstic. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa. Fou prevere de la congregació de Sant Felip Neri i beneficiat de la seu de València i de la parròquia del Salvador de la mateixa ciutat.

Pintà Santa Llúcia Romana per a la casa de la seva congregació, a València, i decorà el claustre d’aquesta casa.

Publicà diverses poesies i d’una biografia de sant Felip Neri, que dedicà al papa Innocent XI.