(Barcelona, vers 1679 – 1725)
Escultor. Fill de Miquel (I).
Féu una maqueta per a l’acabament del Retaule de Sant Oleguer (1703) de la seu de Barcelona i construí la mesa del retaule de la Geltrú (1713).
Fou probablement el pare de Gaspar Llavina (Barcelona, vers 1705 – 1727) Escultor. Fou el darrer membre d’aquesta família que es dedicà a l’escultura.
(Madrid, 7 abril 1629 – 17 setembre 1679)
Militar i polític. Fill natural de Felip IV i de l’actriu Maria Calderón, legitimat el 1642.
Durant la guerra dels Segadors acudí amb les galeres de Sicília a Barcelona i aconseguí la rendició de la ciutat (1652). El febrer de 1653 fou nomenat lloctinent i capità general del Principat. El seu virregnat, caracteritzat per la política d’atracció dels catalans, sobretot de la burgesia litoral, durà fins al març 1656, data en que marxà a Flandes com a governador dels Països Baixos.
En temps de Carles II intentà apoderar-se del govern amb l’ajut de les forces polítiques de la corona catalano-aragonesa. El primer (1669), fracassà per la seva mateixa indecisió, si bé l’afavorí la impopularitat de la reina regent, Marianna d’Àustria i el pare Nithard.
Sense convicció per ocupar el poder, acceptà el lloc de vicari d’Aragó que li oferí la reina. Més tard, amb tropes addictes i l’ajut dels catalans, avançà sobre Madrid i aconseguí que Carles II destituís el privat Fernando de Valenzuela. Aleshores presidí el govern (1677-79), però la seva actuació decebé tant en la política interior com en l’exterior.
(Sevilla, Andalusia, 1597 – Tarragona, 12 febrer 1679)
Eclesiàstic. El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d’on fou elegit abat quadrienal el 1637.
El 1641, arran de la Guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s’establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui.
Fou bisbe d’Urgell (1660-64) i arquebisbe de Tarragona (1664-79). Convocà tres concilis provincials (1664, 1670 i 1678), treballà per la impressió de les constitucions dels concilis provincial anteriors i imprimí un Rituale de la seu tarragonina (1671).
(Berga, Berguedà, 1679 – Barcelona, 5 abril 1715)
Militar i cavaller. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, on assolí el grau de tinent al regiment de la Guàrdia Catalana.
Participà en la defensa de Barcelona com a capità del regiment del Roser. Es distingí en diverses ocasions en el setge, on fou ferit el 13 juny 1714.
Després de la capitulació col·laborà a l’intent de fugida del general Moragues, on només s’encarregà de cercar una embarcació. Fou detingut, jutjat, condemnat a mort i executat a garrot.
Dades dels Països Catalans 