Arxiu d'etiquetes: 1654

Cormellas, Sebastià de

3 Respostes

(Alcala de Henares, Madrid, segle XVI – Barcelona, 1654 ?)

Impressor. Establert a Barcelona, era fadrí de l’impressor Humberd Gotard, a la mort del qual (1589) es casà amb la vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25.000 lliures.

El 1632, a les corts de Barcelona, fou un dels partidaris de mantenir l’actitud intransigent de la ciutat davant les proposicions del comte-duc d’Olivares. D’estament mercader, el 1638 fou pressionat pels cònsols de la llotja de Barcelona perquè deixés la tipografia, per considerar-la art mecànica.

Esdevingué l’impressor més important de Barcelona. Anteposà sovint dedicatòries i versos originals d’ell a les edicions fetes a compte seu.

Imprimí obres de tema històric català, modernes, reedicions de texts, com la Crònica de Bernat Desclot (1616) o el Llibre del consolat de mar ((1592, 1645), i les obres més famoses dels escriptors castellans de l’època, i també obres oficials de la universitat o de l’Església.

En morir, la impremta fou continuada pel seu fill Francesc Sebastià de Cormellas.

La impremta Cormellas potser és la que Cervantes descriví en fer-la visitar pel Quíxot.

Claver i Sobocano, Pere

2 Respostes

(Verdú, Urgell, 24 juny 1580 – Cartagena de Indias, Colòmbia, 8 setembre 1654)

Missioner jesuïta.

Proclamat apòstol de les Índies i canonitzat per Lleó XIII, el seu zel missioner el portà a Cartagena d’Índies, on s’ocupà dels esclaus negres i els presos.

Patró de Colòmbia, la seva festa se celebra el 9 de setembre.

Claret -Pallars Jussà-

9 Respostes

(Tremp, Pallars Jussà)

Poble, a l’antic terme de Tremp, estès a la dreta del Riucós, és separat del terme de la vila pel municipi de Talarn i l’antic de Palau de Noguera.

L’església parroquial és dedicada a l’Esperança.

La baronia de Claret fou concedida el 1654 a Francesc d’Areny i de Toralla, senyor de Claret. El 1787 passà als Gràcia.

Aparici i Fins, Josep

1 Resposta

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1 maig 1654 – Barcelona, 16 desembre 1731)

Home de negocis. Va ésser geògraf del rei i ajudant del tresorer de Catalunya (1688-1700). El 1699 exercí de conseller quart de Barcelona, i el 1701 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats.

És l’autor d’un mapa de Catalunya, publicat el 1720, on hi ha les divisions administratives tradicionals i els corregiments just imposats i els nuclis de població. La memòria que havia d’acompanyar-lo (Descripció i planta del Principat de Catalunya) va romandre inèdita fins al 1960.

El 1720 havia publicat Nueva descripción geográfica del Principado de Cataluña.

Propugnà la creació d’un port franc a Barcelona; proposa diferents millores per a la irrigació i la industrialització del país, així com la conquesta de la ribera de l’Amazones pels catalans.