(Sicília, Itàlia, segle XVII)
Ducat, concedit el 1645 a Vidal de Vallguarnera i Lanza, d’origen català i vinculat a Catalunya.
Arenella, ducat de l’
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1645
Molinés i Casadevall, Josep
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1645 – Milà, Itàlia, 11 gener 1719)
Eclesiàstic. Fou rector de l’església del Pi de Barcelona, regent de la Sagrada Penitenciaria, i auditor de la Rota, a Roma, on defensà la difícil causa de Felip V de Borbó amb la Santa Seu; algunes de les seves gestions foren desaprovades pel rei.
Ocupà el deganat del Tribunal de la Rota i, del 1713 al 1719, fou inquisidor general. Refusà diversos bisbats.
Algunes de les seves sentències a la Rota foren recollides i publicades per Francesc Carazza, a Roma, l’any 1728.
Lacavalleria, Pere
(Aquitània, França, segle XVI – Barcelona, 1645)
Lingüista i impressor. Establert a Perpinyà en un principi, passà a Barcelona l’any 1628.
Autor del Diccionario castellano- Dictionnaire français-Diccionari català que, publicat el 1641, constitueix el primer llibre de conversa per a l’aprenentatge de llengües a Catalunya.
Com a impressor edità Variarum resolutionum (1635), de J. Càncer, Epítome de los principios y progresos de las guerras de Cataluña en los años 1640 y 1641 (1641) i Edictes a crides (1642).
Fou el pare d’Anton i de Joan Lacavalleria i Dulach.
Gord, Bernat
(Barcelona, vers 1580 – Évora, Portugal, 1645)
Religiós cartoixà. Fill del secretari de Felip II, el 1601 professà a la cartoixa d’Escaladei.
Més tard fou prior de la Vall de la Misericòrdia i Scala Coeli (ambdués a Portugal).
És autor de diverses obres sobre la història de la cartoixa a la Península.
Descatllar i Desbac, Lluís
(Catalunya, 1596 – 1645)
Senyor de Besora i del Catllar. Fou regent de la tresoreria (1627-29) i famós perseguidor de bandolers.
Durant la Guerra dels Segadors lluità a Barcelona, a la plana de Vic i a la vegueria de Camprodon, al servei de la Generalitat de Catalunya.
Anglesola, marquesat d’
(Catalunya, segle XVII – )
Títol senyorial, atorgat el 1645 a Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa, tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, darrer baró d’Anglesola.
El títol passà successivament als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i, darrerament, als Cotoner.
Anglesola, baronia d’
(Catalunya, segle XI – segle XVII)
Jurisdicció feudal. Fundada pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona quan, vers el 1058, conquerí i fortificà el castell de Tàrrega, bastió avançat contra els sarraïns de Lleida. Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell.
Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau, el 1079 (Anglesola apareix ja aleshores com a castell), el qual n’emprengué la colonització i el repoblament. Els descendents de Berenguer Gombau (que constituïren el llinatge Anglesola) contribuïren a la conquesta definitiva de la vall del Segre al costat dels comtes Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV, i més tard intervingueren en les empreses dels reis del casal de Barcelona.
La línia masculina directa s’extingí amb Berenguer IV d’Anglesola (mort vers el 1382) i la baronia passà a la seva germana Sibil·la, casada amb Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp, i després a llur filla Constança, muller de Guillem Ramon III de Montcada, senyor d’Aitona. Però, el 1396, la reina Maria de Luna casà una filla de Berenguer IV d’Anglesola amb el secretari i conseller de Joan I de Catalunya, Pere de Benviure, el qual tingué la baronia fins a la seva mort, sense descendència, vers el 1417.
Llavors els dominis d’Anglesola passaren a una branca menor dels Erill (descendents d’Elionor de Montcada, filla de l’esmentada Constança d’Anglesola), que s’extingí el 1475, i després a la branca principal d’aquest mateix llinatge, bé que aquesta successió fou impugnada pels vescomtes de Rocabertí, descendents d’una altra filla de la dita Constança, anomenada Beatriu de Montcada.
Una sentència de l’audiència de Barcelona del 1561 els donà la raó, però el plet continuà fins que una altra sentència del 1633 confirmà als Rocabertí, comtes de Peralada, la baronia d’Anglesola, elevada a marquesat el 1645.
Amigant i de Ferrer, Pere d’
(Manresa, Bages, 1645 – Pamplona, Navarra, 1707)
Jurista i noble. Fill de Josep d’Amigant i Carreres. Magistrat de l’Audiència de Barcelona, va defensar, contra els propòsits del virrei, el dret al secret de les sessions del Consell de Cent (1704).
Fou detingut a Madrid per ordre de Felip V de Borbó (1706), i empresonat a Pamplona, on morí.
Amigant i Carreres, Josep d’
(Catalunya, segle XVI – Barcelona, 1645)
Diputat i assessor militar de la Generalitat. S’oposà als francesos durant la Guerra dels Segadors.
Arran d’una conjura antifrancesa de prohoms del país, fou detingut i executat.
Dades dels Països Catalans 