Arxiu d'etiquetes: 1637

Foixà i de Comelles -germans-

Lluís de Foixà i de Comelles  (Catalunya, segle XVII – després 1637)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fill i successor, junt amb el seu germà Ignasi, de Lluís de Foixà i d’Anna de Comelles.

Ignasi de Foixà i de Comelles  (Catalunya, segle XVII – 1668)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, junt amb el seu germà Lluís. Fou succeït pel seu fill:

Lluís de Foixà i Marcillo (Catalunya, segle XVII – 1697)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni de Foixà-Camporrells i de Balaguer (Catalunya, segle XVII – 1732)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni de Foixà-Camporrells i de Móra (Catalunya, segle XVIII – 1791)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni Francesc de Foixà i de Guiu (Catalunya, segle XIX)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni Joan de Foixà i de Garma (Catalunya, segle XIX)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Rafael de Foixà i de Vidal (Catalunya, segle XIX)  Darrer senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, que heretà del seu pare.

Bernat de Jesús Maria

(Barcelona, vers 1559 – Tortosa, Baix Ebre, 1637)

Carmelità descalç. Nom de religió de Bernat Vilana. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde a Lleida, Barcelona, Mataró, Tarragona i Tortosa.

Publicà Relationes beatae virginis Teresiae vitae, virtutum ac miraculorum… (1622).

Leucata, campanya de -1637-

(Catalunya Nord, estiu 1637 – 27 setembre 1637)

Operació militar durant la guerra dels Trenta Anys.

Plantejada pel comte-duc d’Olivares amb la finalitat de fer intervenir els catalans a la guerra, atacant el primer nucli francès de la frontera catalana.

Abans que els catalans hi arribessin, el setge hagué d’aixecar-se.

Fernández de la Cueva y de la Cueva, Francisco

(Cuéllar, Castella, abril 1575 – Madrid, 1637)

Lloctinent de Catalunya (1616-19), virrei de Sicília (1627-32) i president del Consell d’Aragó (1632-37). Setè duc d’Alburquerque.

Durant la lloctinència es valgué del suport de la burgesia per imposar-se al món nobiliari.

Féu desaparèixer gairebé totalment el bandolerisme aristocràtic, contra el qual desplegà una política de força (decretà centenars d’execucions, entre les quals, la de Joan Sala “Serrallonga”).

Després fou destinat a l’ambaixada d’Espanya a Roma.

Camprubí, Francesc

(Catalunya, segle XVI – Barcelona, 1637)

Cronista. Dominicà, ingressà al convent de Santa Caterina de Barcelona (1584).

Escriví la crònica en tres volums Lumen Domus o Annals del convent de santa Caterina de Barcelona, recull informatiu de qualsevol gènere d’esdeveniment ciutadà oficial i privat entre els anys 1219 i 1634; inèdita, és conservada a la Biblioteca Universitària de Barcelona.

Afán de Ribera y Enríquez, Fernando

(Sevilla, Andalusia, 10 maig 1583 – Vilak, Alemanya, 28 març 1637)

Noble i militar. Virrei de Catalunya (1619-22).

Continuà la persecució del bandolerisme iniciada per Alburquerque i, per la seva actitud centrista, s’hagué d’afrontar a una actitud contrària generalitzada al Principat.