Arxiu d'etiquetes: 1521

Estellers, Miquel

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – Castelló de la Plana, juliol 1521)

Dirigent agermanat. Fuster de professió. D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig de 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat. Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar.

Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania.

Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat estrepitosament entre Orpesa i Castelló de la Plana.

Pres en circumstàncies ridícules (amagat en una margal amb alforges d’or i argent), fou portat a Castelló i executat.

Crespí, Joan -agermanat-

1 Resposta

(Illes Balears, segle XV – Palma de Mallorca, 16 octubre 1521)

Menestral i dirigent agermanat. Pertanyia al gremi de pellaires. Al final del 1520 pronuncià, com a síndic del gremi, un discurs contra els nobles. Després de la fugida del virrei, els agermanats, amos de Palma de Mallorca, nomenaren Crespí capità de les milícies menestrals.

Participà molt activament en la presa del castell de Bellver, on s’havia fet fort el sotsdelegat del virrei, Joan de Pax, i aquesta acció constituí el màxim triomf dels agermanats.

La revolta es radicalitzà, i Crespí, que havia pres una actitud de feblesa, envers els nobles que resistien a Alcúdia, i autoritària, envers els seus seguidors, fou considerat traïdor, condemnat a mort i executat. Joanot Colom el succeí en la direcció de la revolta.

Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Àngela de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – Sassuolo, Itàlia, 4 maig 1521)

Filla de Joana de Montcada i de Jofre de Borja-Llançol de Romaní, baró de Vilallonga (nebot, per part de mare, d’Alexandre VI). Àngela fou promesa el 1500 al futur duc d’Urbino, Francesco della Rovere (nebot del futur papa Juli II), però el matrimoni no s’arribà a celebrar.

Passà a Ferrara com a dama de Lucrècia Borja, i són ben coneguts els violents i tràgics amors que sentiren per ella els dos cunyats de Lucrècia, Hipòlit i Juli d’Este.

El 1506 Àngela es casà amb Alessandro Pio di Savoia, senyor de Sassuolo.

Almenara, batalla d’ -1521-

4 Respostes

(Almenara, Plana Baixa, 18 juliol 1521)

Batalla entre Alfons d’Aragó i els agermanats, que tingué lloc al sud de la vila. Fou el primer enfrontament entre les tropes del duc de Sogorb i les forces agermanades -més de sis mil homes- comandades pel jurat de València Jaume Ros.

Constituí, malgrat el nombre superior d’aquests darrers i l’entusiasme de “guerra santa” suscitat per la presència de moriscs entre les tropes ducals, la primera derrota important dels agermanats valencians, a causa de la qual perderen definitivament el ja insegur control que havien adquirit al Maestrat.

Sembla que la sort favorable al duc fou ocasionada per la intervenció de la cavalleria, comandada pel mestre racional de València Joan Escrivà de Romaní i pel comanador de Montesa Francesc Despuig.

Cardona-Anglesola i de Requesens, Ferran de

10 Respostes

(Nàpols, Itàlia, 20 novembre 1521 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 13 setembre 1571)

Segon duc de Somma i gran almirall de Nàpols. Fill del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, i de la comtessa de Palamós, Isabel de Requesens.

Casat a Baena el 1539 amb Beatriz Fernández de Córdoba i Figueroa (coneguda per Beatriz de Figueroa), néta de Gonzalo Fernández de Córdoba, residí habitualment a Barcelona, on esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat.

Afeccionat a la literatura i a la filosofia i admirador d’Ausiàs Marc, intervingué en la compilació dels manuscrits de les obres d’aquest poeta, copiats el 1541 i el 1542, i en costejà les edicions barcelonines. A ell dedicà l’editor Claudi Bornat la seva edició del 1560 de les Obres del valerós cavaller i elegantíssim poeta Ausiàs March.

Joan Boscà dedicà a la seva muller, la duquesa -que havia restat fidel a la seva formació italiana-, els seus Sonetos y canciones a la manera de los italianos, així com també el monjo de Montserrat Pedro de Chaves li endreçà el seu Libro de la vida y conversión de Santa Magdalena (1549).

A la cort de 1563-64 centrà l’animadversió d’una bona part de la noblesa catalana contra el lloctinent García Álvarez de Toledo.

Calça, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1521 – 3 gener 1603)

Historiador i escriptor. Fou deixeble de l’humanista Martí Ivarra. A partir del 1545, que fou nomenat catedràtic d’arts i filosofia, restà sempre estretament vinculat a la vida de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué rector.

Col·laborà en la confecció de Lexicon latino-catalanum (1561) i escriví Cathalonia liber primis (en 4 volums, el primer publicat el 1588; els altres tres restaren inèdits).

Estimulador del conreu de la llengua catalana, fou jutge en el certamen poètic celebrat a Barcelona el 1580, i encara, el 1601, féu la Sentència dels versos catalans en el certamen celebrat en honor de sant Ramon de Penyafort. El Parnàs Català, de Marcillo, conté algunes de les seves poesies.

Sembla que compongué algun nobiliari.