Arxiu d'etiquetes: 1509

Castre-Pinós i de Mendoza -germans-

4 Respostes

Eren fills de Felip (VI) Galceran de Castre-Pinós i d’Anglesola  (Ribagorça, segle XV – abans 1452)  (dit el Bo)  Noble. Es casà amb Leonor de Mendoza, la qual mantingué un llarg plet amb els seus sogres a causa de l’usdefruit dels béns del seu marit (1452-55).

Felip (VII) de Castre-Pinós i de Mendoza  (Ribagorça, segle XV – 1509)  Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced. Com el seu avi Felip (V) Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, figurà en el bàndol reialista durant la guerra contra Joan II. Prengué part en la batalla de Rubinat (1462), i el rei l’armà cavaller i li donà el lloc de Selgua (Aragó), confiscat a Arnau Roger d’Erill-Talarn. Aprofità la guerra per apoderar-se dels béns dels Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet, que ell reivindicava per haver mort sense successió legítima Galceran (VII) de Pinós-Fenollet. Prengué part en les lluites de bandositats a Aragó, primer amb els Luna i després amb els Híxar. Renyí amb la seva mare i amb la seva germana Joana, les quals atacà a Alguaire (Segrià) el 1476. Tingué un fill il·legítim, Pere de Castre-Pinós.

Joana de Castre-Pinós i de Mendoza  (Ribagorça, segle XV)  Heretà la baronia de Castre i es casa amb Berenguer Arnau (III) de Cervelló, baró de la Llacuna. El 1476 es trobà complicada, a Alguaire, amb el xoc que tingué la seva mare amb el seu germà Felip.

Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís, Francesc

3 Respostes

(País Valencià, segle XV – 1509)

Escriptor. Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís. El 1473 lluità al Rosselló contra els francesos, on es reuní, junt amb altres nobles, amb l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, i avançà sobre Perpinyà, on era assetjat Joan II el Sense Fe, i obligà els francesos a retirar-se.

És autor d’una breu obra al·legòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuacions, vicis e formes d’amor, escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496. Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval.

Alguns aspectes d’aquesta obra reapareixen, en un estil molt diferent, en una altra obra seva publicada al Cancionero General (1511) d’Hernando del Castillo, on també són incloses unes altres quatre poesies castellanes seves. Sembla que fou el primer baró de Toga.

Cardona i de Vilamarí, Maria de

1 Resposta

(Sicília, Itàlia, 1509 – 1563)

Marquesa de Padula i comtessa d’Avellino. Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia. Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona i de Gonzaga, comte de Collessano.

Era persona afeccionada a la música i a les lletres. Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet.

Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540 amb Francesco d’Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena.

Ferrera i de Llobera, Felip de

5 Respostes

(Barcelona ?, 1453 – Roma, Itàlia, 1509)

Ciutadà honrat de Barcelona. Fill de Felip de Ferrera i Sacosta.

Es casà primerament (1474) amb Marquesa Boscà i Desvalls, tia del poeta Joan Boscà, i després amb Felipa de Llobera, senyora del castell de Vallferosa.

Formà part del partit de Jaume Destorrent i Casa-saja i fou jurat del Consell de Cent i receptor de les bolles de la generalitat, mostassaf (1482), obrer (1488), batlle (1491) i conseller segon (1496) de Barcelona (de fet actuà uns quants mesos com a conseller en cap). També fou diputat de la generalitat (1506).

Nomenat ambaixador a Venècia (1507-09), li fou dedicada per Joan Morell l’edició de les Institutiones de Nebrija.

En morir deixà una important biblioteca (inventariada a Barcelona el 1509) de llibres italians i de clàssics llatins.

Castre-Pinós i d’Anglesola, Jofre de

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XV – Catalunya, 1463)

Castlà de Cervera i senyor de Lasquarri i Llaguarres. Fill de Felip (V) Galceran de Castre-Pinós.

Formà part de la comissió encarregada dels afers de la guerra contra Castella del 1444. Intervingué activament tant a les corts d’Aragó com a les de Catalunya, especialment quan hom tractà de l’alliberament del príncep de Viana (1460).

La seva actitud favorable al príncep provocà l’atac a les seves possessions per part dels Rebolledo i d’altres nobles fidels a Joan II el Sense Fe, vells enemics dels Castre. Les demandes d’indemnització per a ell foren una de les qüestions que enverinaren les relacions entre Joan II i la generalitat de Catalunya; en començar el conflicte lluità per la causa de la generalitat.

Caigué presoner a la batalla de Rubinat (1462), i fou mort a la presó.

Fou el pare de Joan de Castre-Pinós  (Ribagorça, vers 1445 – abans 1509)  Figurà, com el seu pare, en el bàndol de la generalitat en la guerra contra Joan II. Es casà vers el 1481 amb Joana Estefania de Pinós-Fenollet, vídua de Bertran d’Armendaris, hereva de la branca dels Pinós de Vallfogona-Milany. Fou una de les parts que reclamaren l’herència dels vescomtat d’Illa i de Canet, la possessió dels quals, en un primer moment, li havia estat reconeguda.

Blois, tractat de -1509-

1 Resposta

(Blois, França, 12 desembre 1509)

Tractat entre Ferran II de Catalunya i Maximilià d’Àustria.

Ferran II concedí ajuda econòmica i militar marítima a Maximilià per tal que pogués dur a terme l’acord estipulat per la lliga de Cambrai (1508) contra el territori venecià i, en canvi, Maximilià reconeixia Ferran II com a regent de Castella.

Afán de Ribera y Portocarrero, Per

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 1509 – Nàpols, Itàlia, 2 abril 1571)

Noble i militar. Virrei de Catalunya (1554-58).

Prengué fortes mesures contra el bandolerisme, destruint les cases dels considerats col·laboradors i protectors.

Després exercí com a virrei de València (1558-59) i lloctinent general del Regne de Nàpols (12 juny 1559 – 2 abril 1571) .