(País Valencià, s XV – )
(o baronia de Xest) Jurisdicció senyorial vinculada el 1467, prèvia facultat reial, per Berenguer Mercader i Miró, que l’havia adquirida el 1455.
Continua en la mateixa família.
Xestalcamp, baronia de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1455
Font i Roig, Joan
(Palma de Mallorca, vers 1455 – agost 1518)
Eclesiàstic. El 1496 era domer de la catedral de Mallorca.
És autor de l’Ordinarium de administratione sacramentorum… Secundum ritum almae Sedis Maioricarum (València, 1516) i de la Consueta de sanctis, i col·laborà en la redacció de la Consueta de sacistia, ambdues inèdites.
Hom creu amb fonament que tingué cura de l’edició del Misale i del Breviarum secundum usum almae Maioricensis Eclesiae, impresos a Venècia el 1506.
El seu sepulcre és a la capella del Sant Crist de la seu de Mallorca.
Cabaspre i Santjoan, Joan
(Palma de Mallorca, vers 1455 – 1529)
Jurista i comentarista lul·lià. L’any 1508 va entrar de mestre de doctrina lul·liana en l’Estudi General de Mallorca.
Escriví uns comentaris sobre la doctrina lul·liana: De ordinatione superiori et inferiori, obra que restà inèdita.
Entre els seus deixebles figurà Nicolau de Pax.
Escrivà i de Copons -germans-
Eren fills de Jaume Guillem Escrivà i de Pròixida i de Blanca de Copons.
Pere Guillem Escrivà i de Copons (País Valencià, segle XIV – 1425) Fou senyor de l’Alcudiola de Canals, el qual, a la seva mort sense successió, passà al seu germà Jaume Guillem.
Jaume Guillem Escrivà i de Copons (País Valencià, segle XIV – 1429) Heretà del seu germà Pere Guillem (1425) la senyoria de l’Alcudiola de Canals, per haver mort sense successió. El seu fill i successor fou:
- Jaume Guillem Escrivà i Martí (País Valencià, segle XV – 1455) Senyor de l’Alcudiola de Canals. Fou occit durant les seves discòrdies amb la banda dels Boïl i dels Lladró. Tot d’una la seva vídua, Isabel Serra, passà a segones noces amb Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram. No havent deixat successió, l’Alcudiola passà al seu oncle:
Eduard Guillem Escrivà i de Copons (País Valencià, segle XV – 1460/66) Senyor de l’Alcudiola. Fou el pare d’Eduard Guillem Escrivà i de Cervato (País Valencià, segle XV) Senyor de l’Alcudiola.
Castre-Pinós de So i Carròs -germans-
Eren fills de Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So.
Francesc de Castre-Pinós de So i Carròs (Ribagorça, 1450 – 1497) La seva muller, Aldonça Roig, fou amistançada del príncep de Girona (després rei Ferran II el Catòlic). Llur rebesnét fou Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d’Aragó.
Pere Galceran de Castre-Pinós de So i Carròs (Ribagorça, vers 1455 – 1530) Fou el successor del seu pare. En la sentència reial del 1493 aconseguí que li fossin adjudicats els vescomtats d’Illa i de Canet. El 1490 combaté contra Pere de Planella, i posteriorment serví Ferran II el Catòlic a Nàpols com a capità d’armes. El rei el recompensà amb la terra de Velluti (Basilicata) el 1505 i amb l’acaidia de Cosenza. Morí sense fills.
Espill -llibre-
(País Valencià, 1455 – 1462)
Obra de Jaume Roig. Publicat el 1531, conegut també per Llibre dels consells i Llibre de les dones.
Tot i que segueix la tradició de la narrativa en vers del segle XII (fent un ús riquíssim del llenguatge popular, però sense menyspreu de cap recurs), és escrit en vers de quatre síl·labes amb rima aparellada, tant per l’estructura com pel desenvolupament es pot considerar una veritable novel·la.
Amb un llenguatge ric i planer, teixeix una furiosa distriba contra les dones, causa de totes les desgràcies del protagonista, en Grau de València, molt d’acord amb la misogínia de la literatura medieval i la moral que imperava en aquella època.
Eimeric i Saplana, Joan d’
(Catalunya, 1455 – 1517)
Noble i polític. Lloctinent general de Mallorca (1493-1502), intentà de pacificar l’illa en dictar mesures favorables als forans i als menestrals i en reprimir amb duresa les bandositats.
Per la seva gestió trobà l’oposició dels oficials reials i de les classes privilegiades, que n’aconseguiren la destitució.
Rehabilitat per la cort, tornà al càrrec (1505-12).
Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim
(Catalunya-Aragó, 1455 – 1478)
Dietari privat. Un dels més antics i més importants escrits en català. El seu autor, que fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya el 25 d’octubre de 1435, ha estat identificat amb Melcior Miralles.
L’obra és constituïda per set unitats pràcticament independents l’una de l’altra, llevat de la quarta, que es representa com a continuació de la segona. La primera és una compilació de texts més o menys historiogràfics preexistents, que arriba fins al 1474; la segona, que té poc encara de dietari, arriba fins al 1471; les altres arriben, respectivament, fins al 1478, fins al 1461, fins al 1470, fins al 1476 i fins al 1478, data en que sembla que el dietari fou deixat ja per llest.
L’Institut d’Estudis Catalans n’encomanà l’edició, publicada a despeses de la Fundació Rabell i Cibils, a Josep Sanchis i Sivera i Francesc Martorell i Trabal, el darrer dels quals l’anotà abundantment; hom en tirà nombrosos plecs.
Interrompuda, però, la impressió, Josep Sanchis i Sivera edità la totalitat de l’obra el 1932.
Alfons d’Aragó i de Ribagorça
(València, 1455 – Tarragona, 26 agost 1514)
Eclesiàstic. Fill d’Alfons VI de Ribagorça i nét del rei Joan II el Sense Fe.
Fou nomenat bisbe de Tortosa (1475-1513). President de la Generalitat (1500-03). Ocupà l’arquebisbat de Tarragona (1513-14).
Establí a Tortosa la festa de la Santa Cinta.
Dades dels Països Catalans 