Arxiu d'etiquetes: 1372

Xèrica, comtat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Títol senyorial concedit el 1372, pel rei Pere III el Cerimoniós, al seu fill, l’infant Martí, comte de Besalú (després rei Martí I), el qual també el cedí al seu fill, l’infant Martí, que esdevingué rei Martí I de Sicília, a la mort del qual (1409) revertí a la corona.

Sabata de Calataiud i de Libiano, Roderic Sanxis

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – 1372)

Senyor de Real, Pedralba i Montserrat. Fill de Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i Ximénez de Tovia. Per haver fet costat a Pere III el Cerimoniós contra els nobles de la Unió rebé el mer i mixt imperi de les tres senyories (1347).

Fou el pare de:

  • Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Boïl (País Valencià, segle XIV)  Alcaid de Càller (Sardenya).
  • Lluís Sanxis Sabata de Calataiud i de Boïl (País Valencià, segle XIV – Castella ?, segle XIV)  Senyor de Real i Montserrat. Fou majordom del primer duc de Gandia, que passà a Castella, on es casà i obtingué la senyoria de Provencio (els seus descendents castellans formaren la línia dels senyors de Provencio, de la qual sortí la línia dels senyors de Villaminaya, que després tornà a València).
  • Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i de Boïl (País Valencià, segle XIV – 1374)  Baró de Pedralba. Fou jurat en cap de València (1370) i inicià la línia dels barons de Pedralba i els vescomtes de Gagliano, que continuà el seu fill gran, Pere Sanxis de Calataiud i Ximènez de Lamberri.

Catània, pau de -1372-

Deixa un comentari

(Catània, Sicília, Itàlia, 20 agost 1372)

Tractat de pau, signat entre Joana I de Nàpols i Frederic III de Sicília, amb la intervenció del papa Gregori XI.

Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis de la corona catalano-aragonesa, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III.

Erill i d’Orcau, Francesc (I) d’

7 Respostes

(Catalunya, 1372 – 1423)

Baró d’Erill. Fill de Bernat Roger (III) d’Erill i d’Anglesola.

Prengué part en la defensa del Pallars contra el comte de Foix (1396). Fou capità de la Vall d’Aran i participà en les bandositats de Lleida (1410). Assistí al parlament de Tortosa (1411) i fou comissionat a València per pacificar els ànims.

Durant la guerra contra el comte Jaume II d’Urgell, del qual fou acèrrim enemic, fou enviat a Osca a lluitar contra Antonio de Luna. Anant al Pallars per impedir l’entrada de tropes franceses, forçat pels urgellistes, s’hagué de refugiar al castell de Margalef (1413). Al setge de Balaguer demanà, com a procurador reial fiscal, que fos incoat procés contra el comte d’Urgell i que li fossin embargats els béns.

Fou sots-veguer de Pallars (1414), majordom de la reina Elionor d’Alburquerque (1415), conseller del rei Ferran I d’Antequera (1416) i governador de València (1417).

Pare de Joan Roger (I), Berenguer i Francesc d’Erill i de Centelles.

Foren germans seus:

Ramon Roger d’Erill i d’Orcau  (Catalunya, segle XV)  Comanador hospitaler de Barbens. Preceptor i visitador d’Alguaire (càrrec que perdé, acusat de mala administració i per ultratge a una de les monges, cosina germana seva), preceptor de l’Espluga de Francolí (1431) i lloctinent del gran mestre de Rodes.

Bernat Roger d’Erill i d’Orcau  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cambrer reial.

Bacó, Francesc

Deixa un comentari

(Girona ?, vers 1300 – Camprodon, Ripollès, 8 agost 1372)

Teòleg escolàstic. Estudià a París (1347?), on residí molt de temps dedicat a l’ensenyament de la teologia (1357-65).

De tornada a Catalunya, ingressà a l’orde del Carmel al convent de Peralada (Alt Empordà), fou procurador de l’orde (1366) i més tard provincial (1369 i 1373).

Obres seves són els tractats Comentaria in quator libros Sententiarum (1364-65), De lucta militantis Ecclesiae at Antichristi ipsam impugnantis (dedicada al papa Gregori XI) i Repertorium predicantium, magnum et insigne opus.

Nominalista, atacà amb escepticisme la possibilitat de la certesa metafísica i propugnà la concepció immaculada de Maria.

Fou anomenat Doctor sublim.