Arxiu d'etiquetes: 1357

Vilaragut, Berenguer de

1 Resposta

(País Valencià, segle XIV – 1357)

Noble. Fill d’un Berenguer. Fou conseller i lloctinent del rei Jaume III de Mallorca, al qual acompanyà (1327) a Barcelona per prestar vassallatge. El 1339 tornà novament a aquesta ciutat a causa de l’homenatge degut pel seu sobirà a Pere III el Cerimoniós. El 1344, a Llançà, caigué presoner dels homes del rei Pere, durant la guerra de despossessió empresa per aquest contra Jaume de Mallorca, monarca al que continuà servint fidelment després de la seva derrota.

Es casà dues vegades: primer amb Sança, filla natural del rei Sanç I de Mallorca, amb la qual tingué Violant de Vilaragut; i després es casà amb Francesca de Boïl, dama valenciana, amb la qual tingué Nicolau de Vilaragut.

Fenollet i de Canet -germans-

3 Respostes

Bertran i Galceran eren fills de Pere (VI) de Fenollet i d’Urtx, i també germans de Pere (VII) i d’Hug de Fenollet i de Canet.

Bertran de Fenollet i de Canet  (Catalunya Nord, segle XIV)  Noble. Al servei de Jaume III de Mallorca, fou pres prop de Santa Ponça (1343), l’any següent acompanyà Pere III de Catalunya a la conquesta de Rosselló i fou regent (1348-49) de la governació de Mallorca, on fou castellà d’Alaró i senyor de la cavalleria de Masnou. Fou pare d’Esclarmunda de Fenollet.

Galceran de Fenollet i de Canet  (Catalunya Nord, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, 1356/57)  Fou frare santjoanista i comanador (1350-53) de l’orde de Sant Joan del Masdéu, el 1346 era lloctinent del gran mestre al priorat de Catalunya. Com a capità de l’armada de Gilabert (VI) de Cruïlles manà un reforç contra els Doria a Sardenya. Nomenat governador del districte de Logudor (1356), no exercí el càrrec, però intervingué en l’administració.

Arenós -llinatge-

6 Respostes

(Aragó, segle XII – País Valencià, segle XV)

Llinatge. Tingué com a feu la baronia d’Arenós (Alt Millars).

Iniciat per Eiximèn Peris d’Arenós  (Aragó, segle XIII – País Valencià, abans 1266)  (o de Tarassona)  Ric home. Ajudà Jaume I en les campanyes de València i Múrcia. Aquest li concedí la baronia d’Arenós (1242). Fou el pare de:

  • Blai Eixímenis d’Arenós  (País Valencià, segle XIII)  Junt amb el seu germà Eiximèn, acompanyaren Jaume I de Catalunya en la seva visita a la frontera de Múrcia.
  • Eiximèn d’Arenós  (País Valencià, segle XIII)  Fou el pare de Ferran Eiximenis d’Arenós i de:
  • Eiximèn Peris d’Arenós  (País Valencià, segle XIII – Almeria, Andalusia, 1309)  Conseller reial. Es distingí en les campanyes de Múrcia (1296) i d’Almeria (1309), i en aquesta darrera morí.
  • Gonçalvo Eiximenis d’Arenós  (País Valencià, segle XIII – 1357)  En 1291, amb els seus germans destacà al bàndol d’Entença-Xèrica. Es casà amb Timbor de Bellpuig i de Riusec i foren fills seus:
  • Pere Jordà d’Arenós i de Bellpuig  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  En 1288 serví Alfons II el Franc a la frontera de l’Empordà, en previsió de les incursions de Jaume II de Mallorca. L’any següent actuà intensament a les files de la Unió aragonesa, que l’imposà com a conseller del monarca. El 1309, sota el regnat de Jaume II el Just, fou un dels nobles destacats a la campanya d’Almeria.
  • Sanç d’Horta d’Arenós i de Bellpuig  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Noble. El 1324 anà a Sardenya amb un contingent de reforç tramès a l’expedició de l’infant Alfons. Quan aquest es coronà rei, el 1327, assistí a la cerimònia, a Saragossa. En 1332 posseïa terres a Sardenya, com a recompensa de la seva col·laboració a l’illa.