(Sicília, Itàlia, 1303 – Xipre, 19 juny 1344)
Reina de Xipre i d’Armènia. Filla de Frederic II de Sicília i d’Elionor d’Anjou.
Es casà (1318) amb Enric II de Xipre i fou coronada reina de Xipre a Nicòsia, i de Jerusalem a Famagusta.
Vídua (1324), es casà novament (1331) amb Lleó V, rei d’Armènia.
(Catalunya Nord, 1344 – 1659)
Nom amb el qual hom designava, fins a la constitució de la província francesa del Rosselló (1659), el conjunt dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (amb Conflent, Vallespir, Capcir, Baridà), que tingueren una administració en part separada de la resta del Principat de Catalunya des de llur reincorporació el 1344, després d’haver format part del Regne de Mallorca, fins al punt que hom oposava sovint els Comtats al Principat.
(Penedès ?, 1318 – Catalunya, 1344)
Cronista. Monjo de Santes Creus, actuà com a notari el 1327 i el 1333.
És autor d’Opusculum, crònica llatina sobre fets del seu temps, el fragment conservat del qual abasta del 1282 al 1344, però sembla que l’original començava amb Ramon Berenguer IV de Barcelona.
L’obra ha estat estudiada modernament per Jordi Rubió i Balaguer. Part del seu contingut és pres pel Compendium de fra Bernat Mallol.
(Catalunya, segle XIII – l’Arboç, Baix Penedès, 1344)
Eclesiàstic dominicà. El 1323 fou nomenat bisbe de Neopàtria (Grècia catalana) per Joan XXII, on no hi arribà a anar.
Del 1330 a 1335 fou bisbe de Mazzara (Sicília) i des del 1335 fins a la seva mort, fou bisbe de Barcelona, on a partir del 1337 impulsà les obres i consagrà l’altar major de la catedral. El 1339 celebrà un sínode.
Durant el seu pontificat foren traslladades les relíquies de Santa Eulàlia a la cripta de la catedral. Establí l’ordenament de la casa de l’Almoina.
Morí tot fent la visita pastoral al deganat del Penedès amb motiu de la presència de nuclis begards.
Dades dels Països Catalans 