Arxiu d'etiquetes: 1334

Entença, Guillem d’ -varis-

5 Respostes

Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Noble. Fill de Berenguer IV d’Entença i germà de Berenguer V. Anà a la conquesta de València i hi fou heretat.

Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Fill de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença i de Jussiana d’Entença. El rei l’armà cavaller. Pot ésser identificat amb Ramon Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença, o potser era un altre germà mort jove.

Guillem d’Entença  (Catalunya, segle XIV)  Cambrer reial. Fill de Bernat Guillem. Morí jove. La seva filla Teresa, que es casaria amb l’aragonès Llop de Gurrea, fou la darrera que dugué el seu cognom.

Guillem d’Entença  (Ribagorça, fi segle XIII – 1332/34)  Fill de Gombau d’Entença, de qui heretà Benavarri i altres feus. De la conquesta de Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata. La seva germana Teresa li donà el lloc d’Ivars i el castell de Barbastre. Fou alcaid de Candanchú, i Alfons III el Benigne el convocà (1331) per anar a la croada contra Granada.

Biure -varis bio-

1 Resposta

Bertran de Biure  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Frare del Temple. Fou comanador de Puig-reig. El 1308, decretada la supressió dels templers, el seu lloctinent Galceran de Biure resistí algun temps a Puig-reig l’atac de les forces reials que volien fer-li desempara la fortalesa.

Galceran de Biure  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Frare del Temple. El 1308, essent lloctinent del comanador de Puig-reig, Bertran de Biure, resistí asprament contra les forces reials quan fou decretada la dissolució dels templers. A la fi hagué de capitular.

Jofre de Biure  (Tarragona, segle XIV – Catalunya, 1334)  Eclesiàstic. Fou ardiaca de la seu tarragonina. Escriví diverses obres de dret eclesiàstic, així com un estudi de les constitucions del seu arquebisbat, promulgades per Joan, patriarca d’Alexandria, al qual dedicà la seva obra.

Anglesola, Bernat d’ -varis-

5 Respostes

Bernat I d’Anglesola  (Catalunya, segle XII – 1182)  Fill d’Arnau d’Anglesola. Acompanyà el comte d’Urgell a ajudar el comte Berenguer Ramon de Provença contra Ramon dels Baus (1144); formà part del seguici d’Alfons I de Catalunya i participà en les expedicions del comte-rei contra Tolosa (1175) i contra el regne de València. Fou el pare de Pere I d’Anglesola.

Bernat d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – 1334)  Nét de Pere II d’Anglesola. Fou un dels capitans que combateren contra la invasió francesa a la muntanya de Girona. Fou el besavi d’Hug d’Anglesola.

Bernat d’Anglesola  (Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Noble. D’identificació imprecisa. És citat entre les forces que passaren de Sicília a Sardenya, en 1408, amb Martí I el Jove, com a primer cos de l’expedició combinada que obtindria, l’any següent, la gran victòria de Sanluri.