(Calataiud, Aragó, 1298 – Catalunya, segle XIV)
Dama. Muller del vescomte Bernat I de Cabrera i mare del famós Bernat II de Cabrera.
Elionor -vescomtessa de Cabrera-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1298
Cabrera -varis bio-
Alamanda de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Dama. Era filla d’un Guerau de Cabrera, que cal identificar probablement amb el vescomte Guerau V. Es casà amb Guillem (II) de Cervelló. Fills seus foren Guerau (VII) i Alemany de Cervelló, entre d’altres.
Àlvar de Cabrera * Veure> Àlvar I d’Urgell (comte d’Urgell).
Bernat de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Noble. Fill de Laureta i primer membre del llinatge de castlans del castell de Cabrera. Fou succeït per Berenguer de Cabrera i de Castelló.
Feliu de Cabrera (Cabrera de Mar, Maresme, 1697 – Barcelona, 1747) Frare caputxí. És autor del llibre Catena moralis, publicat a Cervera el 1731.
Guerau de Cabrera * Veure> Urgell, Guerau d’ (germà d’Àlvar d’Urgell).
Gueraua de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Dama. Era filla del vescomte Guerau V de Cabrera. Es casà amb Guillem II de Montclús, senyor del castell de Montclús.
Ramon de Cabrera (Catalunya, segle XIII – 1298) Noble. Fill de Guerau V de Cabrera, es féu càrrec (1278) de la seva tutoria i comprà al seu nebot Riambau II de Montclús la baronia de Montclús. El succeí el seu fill Bernat I de Cabrera.
Roderic de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Eclesiàstic. Era fill de Guerau IV de Cabrera i I d’Urgell, i de la dama lleonesa Eilo Fernández de Castro. Essent ja clergue heretà del seu pare (1229) les senyories de Benavarri i Viacamp.
Cabrera, Bernat II de
(Calataiud, Aragó, 1298 – Saragossa, Aragó, 26 juliol 1364)
Vescomte de Cabrera i de Bas. Conseller de Pere III el Cerimoniós, derrotà als nobles de la Unió Aragonesa (Épila, 1348) i de la Unió valenciana (Mislata, 1348).
Comandà les expedicions a Sardenya (1353 i 1354) i la presa de l’Alguer, i organitzà la marina catalana (Ordinacions del fet de la mar, 1354).
En perdre el favor del rei a causa de l’enemistat entre el seu fill, Bernat III de Cabrera, i l’infant Ramon Berenguer I d’Empúries, fou executat.
Cabrera, Arnau de
(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, 1298)
Possible fill de Guerau d’Urgell i nét del comte Ponç I d’Urgell de la nissaga dels Cabrera.
El 1285 fou un dels qui secundaren l’heroica defensa de Girona contra la croada francesa. El 1290 fou cedit entre els ostatges lliurats al prior de Sant Gil per garantir la seguretat de Carles II de Nàpols i de Jaume II de Mallorca a l’entrevista que aquests celebraren amb Alfons II el Franc entre la Jonquera i Panissars.
Morí a la campanya del rei Jaume II el Just a Sicília, després de caure presoner en una emboscada parada per Blasco d’Alagó, en unió del seu germà:
Berenguer de Cabrera (Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, 1298) Com el seu germà Arnau, fou lliurat entre els ostatges cedits al prior de Sant Gil, el 1290. Anà el 1298 a la campanya de Jaume II de Catalunya a Sicília, on hi morí, també com el seu germà i en les mateixes circumstàncies.
Anglesola, Ramon d’ -bisbe Vic-
(Bellpuig?, Urgell, 1220 – Barcelona, 13 gener 1298)
Bisbe de Vic (1264-98). Fill de Guillem II i germà de Guillem III, senyors de la baronia de Bellpuig, fou canonge a Lleida, Urgell i Vic. Estudià dret a Bolonya, on Innocenci IV el nomenà capellà pontifici.
La seva tasca episcopal sobresortí per les reformes i reconstruccions que dugué a terme, així com per la recopilació de les rúbriques en ús a Vic.
S’enfrontà amb el rei i altres senyors en defensa dels seus drets episcopals.
Andrià, Guerau d’
(Catalunya, segle XIII – Lleida, vers 1298)
Prelat. Fou elegit bisbe de Lleida devers el 1283, com a successor de Guillem de Fluvià.
El 1287 prestà gran col·laboració militar i econòmica a la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc.
Governà la diòcesi amb especial talent i deixà molts bons records.
El succeí Pere del Rei.
Dades dels Països Catalans 