(Besiers, França, 1240 – Perpinyà ?, 1296)
Poeta hebreu. Conegut també per En Bonet. El 1290 s’establí a Perpinyà.
Autor de nombroses obres poètiques, entre les quals sobresurt L’esposa fulgurant, i d’un diccionari de sinònims hebreus (El segell de la perfecció), primera obra hebraica d’aquest gènere, és més famós per la seva fecunditat que no per la seva qualitat.
Gilabert (II) de Centelles (Catalunya, segle XI – segle XII) Fill de Guadall (III). És el primer que prengué el cognom de Centelles. Donà terres de Sant Martí de Centelles al monestir de l’Estany (1117), on tingueren les tombes els seus familiars. El 1145 és citat com a senyor del castell de Sant Esteve, a Centelles, bé que aquesta possessió no fou completa fins més tard. El succeí el seu fill Bernat (I) de Centelles.
Gilabert (III) de Centelles (Catalunya, segle XII – després 1204) Fill de Bernat (I) i germà de Ramon i de Berenguer. Fou veguer reial a la comarca de Centelles el 1198 i morí lluitant contra el comte d’Empúries. Fou el pare de Bernat II i de Pere, dominicà i bisbe de Barcelona.
Gilabert (IV) de Centelles (Catalunya, segle XIII – 1294/96) Fill i hereu de Bernat (III) de Centelles. Es casà el 1267 amb Elisenda de Bellpuig, la qual aportà la casa de Bellpuig, els castells de Sameda i del Brull, Aguilar, la casa de Güell, els castells de Castelladrau, de Castellnou, drets a Tona, etc. Llurs fills foren Bernat (IV) i Gilabert de Centelles i de Bellpuig.
(Roma, Itàlia, 1296)
Obra de caràcter enciclopèdic escrita per Ramon Llull. Una de les més extenses i característiques de l’autor, en la qual intenta compendiar tot el saber del món en el seu temps.
S’estructura en 14 síntesis en forma d’arbres (dividides cadascuna en set parts: arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits), més dos arbres suplementaris: l’Arbre exemplifical, en què s’ordena l’aplicació pràctica dels altres catorze, i l’Arbre qüestional, amb els dubtes i les qüestions de la doctrina exposada.
(Catalunya, segle XIII – després 1296)
Mestre del Temple a Catalunya-Aragó.
Secundant les revoltes nobiliàries comandades pel vescomte Ramon Folc V de Cardona, cosí germà seu, es negà a participar en la guerra d’ajut a Castella contra Granada i fou desposseït dels seus feus per Jaume I (1274); el mateix any signà els pactes d’Àger contra l’autoritat reial.
Fou un dels ostatges per a garantir l’entrevista a la Jonquera–Panissars entre Alfons II de Catalunya i Carles II de Nàpols (1290). Fou mitjancer entre Jaume II el Just i el noble Artal d’Alagó (1293).
El 1294 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis.
Renuncià en nom del Temple als drets de l’orde sobre Tortosa i Fraga a canvi de Peníscola, Ares del Maestrat, les Coves de Vinromà i altres heretatges (1294).
(Catalunya, segle XIII – després 1296)
Noble. Fill de Bertran. Participà, al costat d’Ermengol X d’Urgell, a la gran coalició nobiliària enfrontada contra les armes reials, que s’inicià el 1274 amb Jaume I i continuà fins al 1280, ja en temps de Pere II el Gran, de la qual fou un dels elements més actius.
El 1274 figurà entre els que es confederaren a Solsona amb el vescomte de Cardona i també entre els qui, pactaren poc després una aliança amb Ferran Sanxis de Castre. El 1277 entrà a la gran coalició alçada enfront del rei, per bé que no trencà encara amb aquest.
El 1280, havent entrat en campanya Pere II per posar fi a aquelles lluites, el gros del rebels fou assetjat a Balaguer. Ramon d’Anglesola i altres nobles, situats enfora del setge, anaren a agrupar-se a Agramunt, des d’on planejaren de reforçar els assetjats. Ho aconseguiren amb gran risc. Poc després, malgrat aquest èxit, els de Balaguer optaren per retre’s.
Tots els caps de la rebel·lió foren duts a Lleida, sota la custòdia de l’infant Alfons. El rei el perdonà i l’alliberà l’any següent. La reconciliació amb Pere II fou completa. D’abril a setembre de 1284, prestà un valuós concurs al setge d’Albarrasí.
Produïda la invasió de Catalunya pels croats de Felip III l’Ardit de França (1285), Ramon d’Anglesola assistí al consell de guerra convocat pel rei a la vila de Peralada i fou un dels barons que es tancaren amb Ramon Folc V, vescomte de Cardona, a Girona. Prengué part a l’heroica defensa de la plaça. En virtut de la capitulació final, en sortí lliurement amb la resta de la guarnició. S’incorporà a les forces que, poc després, obtindrien una completa victòria. L’any següent assistia, a Santes Creus, a les solemníssimes exèquies de Pere II el Gran.
El 1288, Alfons II el Franc, l’envià a reforçar Mallorca. Per aquest temps havia estat un dels tractadors del monarca davant la Unió aragonesa. El 1290 fou inclòs entre els ostatges que havien de garantir la seguretat de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca durant les vistes celebrades entre la Jonquera i Panissars. Després fou designat membre de l’ambaixada que signava pel febrer de 1291 la pau de Brignoles.
El 1296 féu encara la guerra contra Castella.
(Catalunya, segle XIII – Lleó, Castella, 1296)
Senyor de la baronia de Bellpuig. Fill de Ramon d’Anglesola.
Participà activament en la rebel·lió nobiliària del període 1274-80 i després serví Pere II el Gran, Alfons II el Franc i Jaume II el Just.
Lluità a València i obtingué heretats a Sogorb i a Morvedre i morí assetjant Lleó.
Fou el pare de Guillem IV i de Ramon.
Dades dels Països Catalans 