Arxiu d'etiquetes: 1247

Urtx, Galceran d’ -varis bio-

1 Resposta
  1. Galceran (I) d’Urtx  (Catalunya Nord, segle XII – 1173 ?)  Senyor d’Urtx, de Naüja i d’una part de Jóc. És un dels primers personatges documentats d’aquest llinatge feudal. El 1134 rebé del vescomte Pere I de Castellbó la cessió d’una tercera part del vescomtat de Cerdanya i béns al de Conflent (entre els quals una part de Jóc) per raó dels drets que hi tenia. Sembla que fou el pare de Galceran (4) i de Ramon (I) d’Urtx.
  2. Galceran (II) d’Urtx  (Catalunya Nord, segle XII – 1247)  Senyor d’Urtx. Fill de Ramon (I) d’Urtx. Posseí, a més, part de Jóc, Vià, Bulaternera, Estoer, Illa, Bar, Dòrria, Tuïr, Aristot, Campelles i la vall de Toses. Es casà amb la pubilla Blanca de Mataplana, baronessa de Mataplana. Foren fills seus Galceran (III) (3), Ramon (II) i, probablement, Pere d’Urtx.
  3. Galceran (III) d’Urtx  (Catalunya, segle XIII – després 1279)  Noble. Fill de Galceran (II) d’Urtx (2) i de Blanca de Mataplana. Germà de Pere i Ramon (II) d’Urtx.
  4. Galceran d’Urtx  (Catalunya Nord, segle XII)  Fill de Galceran (I) d’Urtx (1) i germà de Ramon (I). Ambdós germans foren esmentats en un sirventès de Bertran de Born, de qui eren amics.
  5. Galceran d’Urtx  (Cerdanya, segle XIII)  Noble. Era senyor d’Illa (Rosselló). Jurà la primogenitura de l’infant Pere a Catalunya, a les Corts de 1251. Dos anys després formava al consell davant el qual, a Barcelona, l’infant Alfons jurà conformar-se amb les particions d’heretatge anunciades fins aleshores per Jaume I.

Elisabet d’Aragó i d’Hongria

1 Resposta

(Catalunya ?, 1247 – Cosenza, Itàlia, 28 gener 1271)

Princesa de França. Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria.

Es casà (1262) amb l’hereu de la corona de França (Felip l’Ardit, futur Felip III), a Clarmont Ferrand. Aquesta unió fou preparada durant la signatura del tractat de Corbeil (1258).

Acompanyà el seu marit a la croada de Tunis (1270), i morí quan en tornava.

Constança de Sicília i de Savoia

12 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1247 – Barcelona, 8 abril 1302)

Reina de Catalunya-Aragó (1262-85) i de Sicília (1282-1302). Filla de Manfred, rei de Sicília, i de Beatriu de Savoia.

Es casà (1262) amb Pere II de Catalunya, el qual trobà l’oposició del papat i de Carles d’Anjou, que pretenia la possessió de Sicília. Aquest matrimoni havia de posar les primeres bases del domini català a Sicília.

Després de la mort de Manfred (1266) i del seu hereu Conradí (1268), vençuts per Carles d’Anjou, aquest dominà l’illa, fins que la revolta dels sicilians contra els francesos, o Vespres Sicilianes (1282), donà motiu a la intervenció de Pere II. Aquest, com a marit de Constança, es féu coronar, el mateix any, rei de Sicília a Palerm.

La reina Constança tingué un paper secundari a Sicília, on deixà regnar Pere II i, a la mort d’aquest (1285), els seus fills, Jaume II el Just (1285-95) i Frederic II de Sicília (1296-1337) i ella vestí l’hàbit de clarissa.

Camarasa, vegueria de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XVII)

Antiga demarcació administrativa, creada el 1247 (dita també vegueria de Camarasa, Cubells i Montgai i, al segle XIV, del Marquesat) al voltant de la marca de Camarasa. Fou creada després de la creació de la batllia reial el 1247, i ampliada vers el 1279.

En adquirir la ciutat de Lleida el marquesat de Camarasa el 1396, la vegueria passà sota la jurisdicció del veguer de Lleida com a sots-vegueria, la qual, però, no persistí i fou repartida, al segle XVII, entre les vegueries de Lleida i d’Agramunt.