Arxiu d'etiquetes: 1062

Abú -varis bio-

Deixa un comentari

Abú Abdal·là ibn Alí Alcama  (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147)  Genealogista àrab.

Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi  (València, 1036 – segle XI)  Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.

Abú Amir ibn Iannac  (València, 1089 – 1152)  Historiador àrab.

Abú Amir Utsman  (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI)  Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.

Abú Bahr ibn Alatsi  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126)  Escriptor àrab. Fou molt fecund.

Abú Djàffar al-Battí  (València, segle XI – ? , 1095)  Historiador.

Abú Iasaa ibn Dihia  (València, 1150 – Egipte, 1235)  Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.

Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad  (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII)  Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.

Abú-l-Husain ibn Djubair  (València, 1145 – ?, 1217)  Historiador.

Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi  (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226)  Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.

Abü-l-Mundir  (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114)  Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.

Abü Muhammad al-Garnatï  (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)  Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.

Abú Muhammad ibn Abí Nars  (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095)  Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.

Abú Muhammad ibn Alcama  (València, 1036 –  ?, 1115)  Historiador àrab.

Abú Talib al-Muntanabí  (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126)  Historiador àrab.

Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar  (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128)  Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.

Cardona -llinatge-

54 Respostes

(Catalunya, 1062 – segle XVIII)

Llinatge vescomtal, un dels més antics i poderosos de la noblesa catalana.

Té l’origen en els vescomtes d’Osona, posseïdors de l’antic castell de Cardona, que a partir de Ramon Folc I de Cardona (mort el 1086) s’anomenaren vescomtes de Cardona.

L’explotació de les salines i els extensos dominis, incrementats al llarg dels anys, els convertiren en una de les primeres famílies del país, almiralls d’Aragó des del segle XIV. El 1375 el vescomtat fou convertit en comtat i en ducat el 1491.

Al segle XVII l’heretatge passà als ducs de Medinaceli, que mantenen el títol i l’arxiu.

De la línia principal sortiren: els senyors de Torà, els barons de Mazzarone, els barons de Bellpuig, després ducs de Soma i Sessa i comtes de Palamós, els comtes de Collesano, els de Chiusa, els marquesos de Guadalest i els de Castellnou i els barons de Sant Mori.