(Barcelona, 7 octubre 1929 – 3 febrer 1930)
Setmanari esportiu. Editat com a ampliació de la informació del diari “La Nau”.
Publicà només divuit números. El continuà “La Rambla”.
Concedí una atenció especial al futbol.
(Barcelona, 7 octubre 1929 – 3 febrer 1930)
Setmanari esportiu. Editat com a ampliació de la informació del diari “La Nau”.
Publicà només divuit números. El continuà “La Rambla”.
Concedí una atenció especial al futbol.
(Barcelona, 1 octubre 1927 – 21 gener 1933)
Diari en català. Fundat per Antoni Rovira i Virgili. Va sofrir diferents transformacions, motivades per les dificultats econòmiques.
Sortí com a diari del vespre, es convertí en diari del matí el 2 d’octubre de 1929 i tornà a ésser-ho del vespre el 25 de novembre de 1931.
En foren redactors i col·laboradors importants escriptors de l’època. El seu tarannà informatiu fou liberal i democràtic.
(Barcelona, octubre 1903 – setembre 1905)
Revista quinzenal teòrica anarquista. Fundada i dirigida per Josep Prat, amb la col·laboració regular de Ricardo Mella i Anselmo Lorenzo, pretengué de continuar la tasca d'”Acracia” (1886-88) i de “Ciencia Social” (1895-96).
Donà a conèixer algun text del sindicalisme anarquista francès (A. Hamon), així com de S. Merlino i d’Enrico Malatesta.
(Barcelona, maig 1906)
Obra cabdal d’Enric Prat de la Riba. És el seu llibre polític més important; l’autor hi refongué treballs anteriors i alguns dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en articles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista.
Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència de publicar un text polític en el moment culminant de la Solidaritat Catalana el decidiren a cloure el treball.
Aquest fou molt difós als Països Catalans: fou publicat en català a Santiago de Xile (1921) i a Mèxic (1947); fou traduït al castellà i a l’italià; a Barcelona hom en féu cinc edicions.
L’obra fa una descripció de la prostració i del redreçament de Catalunya, explica el sentit del nacionalisme català i el seu parer en l’estructuració d’una forma federativa per a l’estat espanyol.
(Buenos Aires, Argentina, 1941)
Poema lírico-narratiu de Josep Carner. Publicat en català a Buenos Aires, clandestinament a Barcelona (1947, amb data de 1938), en castellà (Mèxic 1940) i en francès (París 1959).
Emparant-se en l’esquema de l’episodi bíblic del profeta Jonàs, revela indirectament la seva aventura religiosa, roent en acabar el poema durant la guerra civil. Hi descobreix el Déu personal, exigent, però humà, que tria els seus torsimanys -paraula que tradueix Nabí– i del qual hom no pot fer-se escàpol.
A part les descripcions de Nínive i el costumisme acolorit, el poema, d’uns mil tres-cents versos polimètrics i d’una noble expressivitat, constitueix un monument del català modern per la riquesa de lèxic, de rimes, de metàfores i d’imatges.
Veure> Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona (publicació mensual, 1931-38).
(Barcelona, 1911 – 1917)
Revista mensual d’art. Dirigida per Miquel Utrillo, pot ésser considerada -tot i ésser redactada en castellà- com a continuadora de “Pèl & Ploma” i de “Forma”.
Dedicà molta atenció als pintors catalans, amb nombroses reproduccions en blanc i negre i en color i amb gran luxe en la publicació.
(Catalunya, 1908)
Llibre de poemes de Guerau de Liost. Publicat el 1908 i el 1933 (refet i pòstum).
A través d’una sacralització estètica del Montseny, presenta un retaule d’homes, de bèsties i d’éssers fantàstics. El culte a la natura pot semblar modernista, però el llenguatge, l’estilització i la retòrica són essencialment noucentistes.
El títol fou suggerit per Josep Carner, i el pròleg de Xènius és considerat com un programa del noucentisme.
(Barcelona, 1946 – )
Publicació periòdica (bimestral). Editada pel Centre Excursionista de Catalunya. Representa la continuació de l’antic “Butlletí” d’aquesta entitat, iniciada el 1891.
Reaparegué, en castellà, amb el títol de “Montaña”, i amb caràcter anual. El 1948 prengué el títol de “Boletín de la Sección de Montaña y C.A.D.E.”, amb periodicitat trimestral, i del 1952 al 1969 adoptà novament el títol de “Montaña”, amb caràcter bimestral. El 1970 es tornà a publicar íntegrament en català.
Publicà recensions d’excursions i expedicions alpines i espeològiques i de curses d’esquí, així com articles sobre geografia, ciències naturals, arqueologia i ecologia.
Enllaç: Muntanya
(Barcelona, 16 febrer 1974 – 30 desembre 1980)
Diari. Editat amb el nom de “Diario Femenino” i transformat l’any 1973 en “Mundo Diario”.
Editat en castellà, publicà diàriament una pàgina informativa en llengua catalana.
Pertanyia al Grup Mundo, la xarxa de publicacions de l’empresari Sebastià Auger.