(Vic, Osona, 3 març 1978 – )
Setmanari comarcal. El 1981 la seva periodicitat passà a ser bisetmanal.
Encertà amb una fórmula informativa directa i viva dels problemes comarcals, oposada a l’oficialisme periodístic del període franquista.
Trencà amb els tòpics d’una premsa catalana sempre deficitària i representa l’exemple més reeixit del renaixement de les publicacions catalanes a les comarques.
Enllaç: El 9 Nou
(Barcelona, 15 abril 1888 – 31 octubre 1985)
Diari en castellà, fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta. Creat per tal de recollir les informacions del món i de la tarda.
Aconseguí una bona audiència per la seva independència respecte als partits polítics, encara que amb un sentit centralista i conservador.
Publicà la sèrie d’articles de Jacint Verdaguer En defensa pròpia.
A més de Peris i Mencheta, tingué importants directors dels periòdic, com Jordi Domènech i Mateu, que li donà un cert to de diari popular i n’avança l’hora de sortida fins a fer-lo sortir al matí.
(Barcelona, 15 març 1896 – 25 gener 1939)
Diari en castellà fundat per Rafael Roldós i Viñolas. Fou una publicació conservadora i de centre que, per la seva neutralitat, aconseguí la màxima difusió durant la I Guerra Mundial.
En foren directors Juan Barco i Lluís Aimerich. Josep Pla començà la seva tasca periodística en aquest diari.
Durant la guerra civil espanyola fou incautat i actuà com a portaveu de la UGT.
(Mèxic, gener 1946 – desembre 1954)
Revista mensual cultural i política, de l’exili. Arribà fins al número 75, amb diferents interrupcions i periodicitats.
Editada amb Avel·lí Artís com a director gerent, i el secretari era Vicenç Riera i Llorca (els darrers anys, Joan Rossinyol).
Representà un dels esforços més notables per crear una gran revista literària catalana, encara que l’esforç del director-fundador no trobà sempre el suport per a poder-la editar amb regularitat.
Tenia corresponsals literaris a França, a Anglaterra i als Estats Units. L’eclecticisme polític i estètic del director es reflecteix en la tria de col·laboradors.
Desaparegué en morir el fundador. El seu fill Avel·lí Artís i Gener la continuà i la dirigí amb el nom de “La Nova Revista” (1955-58), durant 33 números, amb unes característiques i uns col·laboradors semblants.
Hi col·laboraren grans personalitats de l’exili.
(Barcelona, 5 gener 1911 – 25 abril 1912)
Setmanari. Publicà 69 números.
Dirigit i redactat per Pere Aldavert en deixar la direcció de “La Renaixensa”.
Aldavert hi comentà l’actualitat política del moment des dels antics punts de vista del catalanisme tradicional.
(Girona, 1 gener 1910 – 23 juny 1936)
Diari catòlic i monàrquic. Fundat com a continuació d’un trisetmanari creat l’any 1896.
Defensà les postures carlines i féu grans campanyes contra els espectacles lleugers i el joc.
Publicà col·laboracions en català i l’any 1927 es transformà en “El Norte de Gerona”.
(Barcelona, 1 novembre 1924 – 23 gener 1939)
Diari en castellà. Fundat per la mateixa empresa d’“El Día Gráfico”.
Propietat de Joan Pich i Pon i dirigit per Màrius Aguilar, Josep Amich i Francesc Aguirre, fou de tendència lerrouxista. Publicà interessants articles de Rafael Moragas.
Durant la guerra civil fou editat pels treballadors en règim de cooperativa.
(Barcelona, 1871 – segle XIX)
Periòdic obrerista. Dirigit per Enric Cabañas, i amb R. Cartañà, P. Ripoll i Viralta com a principals col·laboradors.
Intentà, sense èxit, de promoure un obrerisme republicà (a través d’una Associació Nacional de Treballadors), oposat a l’obrerisme internacionalista.
(Barcelona, 13 desembre 1884 – 1 gener 1905)
Periòdic literari i humorístic. Fundat com a òrgan de la societat recreativa i cultural barcelonina del mateix nom.
Aparegut, en una primera època, del 1884 al 8 de març de 1885. Era il·lustrat per Pellicer i Llopart.
En una segona època (de l’1 desembre 1897 a 1905) fou només publicació interna de la societat.
(Barcelona, 1701)
…que a la immortal memoria del Gran Carlos Segundo, Rey de las Españas … dedica y consagra la Academia de los Desconfiados de Barcelona.
Corona poètica que l’Acadèmia Desconfiada dedicà a la mort de Carles II de Catalunya. Recopilada pel fiscal de la corporació, Josep d’Amat i de Planella.
L’antologia recull un gran nombre de composicions en castellà i en llatí i cinc en català: un sonet de Josep d’Amat, unes redondillas de Josep Clua, un jeroglífic de Manuel de Veda i de Rovira i un sonet i un romanç d’Antoni de Peguera i Aimeric.
Dades dels Països Catalans 