(Barcelona, 23 desembre 1897 – 10 març 1898)
Setmanari d’humor, editat amb un total de dotze números.
Escrit i dibuixat per joves escriptors i artistes, provocà protestes per la seva llibertat crítica.
Els principals col·laboradors -tots sota pseudònim- foren Serra i Constansó, Burgas, Sebastià Junyent, Balasch, i Pellicer i Montseny.
(Barcelona, 1909)
Poema de Joan Maragall, incorporat a Seqüències (1911).
Representa una visió profètica, realista i integradora alhora de la metròpoli (símbol de la comunitat nacional), que creix com un organisme vivent. Hi ha el contrapunt entre l’ideal i la realitat quotidiana, sovint descoratjadora.
És escrita amb un gran vigor de llenguatge i una poderosa retòrica.
(Barcelona, 1883)
Poema èpic de Jacint Verdaguer. Premiat als Jocs Florals de Barcelona (1883) amb el títol de A Barcelona.
Exalça la creixença urbana i el procés industrial de la ciutat, tot i que en critica les tares tradicionals. La visió futurista i històrico-monumental és transcrita en alexandrins, més aviat retòrics.
El poema li donà molta fama, i el 1883 l’ajuntament de Barcelona en féu una edició de cent mil exemplars per a les escoles. Aquell mateix any fou publicat a les Filipines en edició catalano-castellana.
La incorporà al volum Pàtria (1888), i fou traduïda al francès i al romanès.
(Barcelona, març 1935 – juliol 1936)
Setmanari. Òrgan del Partit Comunista de Catalunya.
En fusionar-se el partit amb Unió Socialista de Catalunya passà a denominar-se “Justícia Social – Octubre”, i poc després fou substituït per “Treball”.
(Barcelona, desembre 1880 – novembre 1891)
Setmanari obrerista. Òrgan de les Tres Classes de Vapor.
El seu director fou Josep Pàmias -excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo-, i entre els primers redactors n’hi han de relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista.
El periòdic, antibakunista, es declarà aviat socialista (setembre 1881), publicà com a fulletó el Manifest Comunista (1882) i s’apropà al nucli marxista de Madrid (passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol).
Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà partidari del socialisme possibilista francès i del Partit Socialista Oportunista, creat el 1891 per Pàmias.
(Barcelona, setembre 1864 – juny 1866)
Periòdic obrerista en castellà. Dirigit per Antoni Gusart.
De tendència republicana demòcrata-cooperativista, organitzà el congrés obrer de Barcelona del desembre de 1865.
Desaparegué per la prohibició de les autoritats militars.
(Barcelona, 26 novembre 1925 – 18 març 1926)
Setmanari infantil dedicat a les nenes. Editat per l’artista Lola Anglada. Publicà 17 números.
Lola Anglada, Ignasi Iglésias, Lluís Almerich, “Xirinius”, Francesc Curet i Rafael Tona en foren els principals col·laboradors.
(Barcelona, 21 octubre 1877 – 9 juny 1883)
Setmanari de caire humorístic en català. Fundat de Josep Feliu i Codina, publicà 300 números.
Suspès governativament, sortí dues setmanes durant el 1878 amb el nom de “Lo Pregoner”.
Hi col·laboraren Frederic Soler, Emili Coca i Apel·les Mestres.
(Barcelona, 1 desembre 1836 – 1837)
Diari en castellà. Editat per un grup d’antics redactors d'”El Vapor”, que no acceptaren de fusionar-se amb els d'”El Guardia Nacional”.
Tingué molta participació en les bullangues del 1837.
El seu principal redactor, que signava J.A. de Covert-Spring, fou acusat d’atiar la revolta del 4 de maig i hagué d’ésser protegit per l’exèrcit de gent que volia matar-lo.
Aquests fets produïren la desaparició del periòdic.
(Barcelona, octubre 1930 – abril 1937)
Revista mensual doctrinal del Bloc Obrer i Camperol. Abans n’havia sortit algun número a París, a càrrec, en especial, de Joaquim Maurín.
Fou concebuda com a òrgan de divulgació de les idees marxistes i reproduí diversos texts de Lenin, Majakovskij, Engels, Plejanov, N. Krupskaja, etc.
El 1936 fou editada pel POUM i dirigida per Andreu Nin.
Dades dels Països Catalans 