Arxiu de la categoria: Publicacions

Vell i Nou

7 Respostes

(Barcelona, 13 març 1915 – desembre 1921)

Revista d’art. Propietat de Santiago Segura, la redacció era a les Galeries Laietanes. Fins al 10 d’abril sortí setmanalment, i a partir d’aquesta data ho féu quinzenalment.

Dedicada a l’art de totes les èpoques amb criteri indistintament erudit i divulgatiu, hi col·laboraren molts dels principals escriptors i artistes noucentistes.

Interrompuda el 15 de desembre de 1919, inicià una segona època l’abril de 1920, amb caràcter mensual i més eclèctica. Aleshores publicà texts, ultra en català, en francès i en castellà.

Vanguardia, La -1868/69-

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 setembre 1868 – 29 gener 1869)

Setmanari, subtitulat periòdico republicano-federalista, fundat per Josep Anselm Clavé i Camps.

Fou la primera publicació periòdica explícitament federal que aparegué a l’estat espanyol.

Posteriorment fou substituït per “El Estado Catalán”, dirigit per Valentí Almirall.

València -revista, 1913/14-

Deixa un comentari

(Barcelona, setembre 1913 – setembre 1914)

Revista mensual. Publicada com a portaveu de la Joventut Valenciana de la ciutat.

N’aparegueren 11 números, amb capçalera d’Enric Pertegàs, retrats i dibuixos.

Dirigida per Robert Blanquer, hi col·laboraren escriptors dels Països Catalans.

Urgellia

2 Respostes

(Catalunya, 1978 – )

Revista anual. Té per subtítol “Anuari d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran”.

Fundada i dirigida per Cebrià Baraut i Obiols, és l’òrgan d’expressió de la Societat Cultural Urgellitana.

Publicà estudis d’investigació històrica, texts antics inèdits i bibliografies.

Unión Obrera, La -periòdic, 1889/99-

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 novembre 1889 – 1899)

Periòdic socialista. Creat com a òrgan de la Unió General de Treballadors.

D’aparició molt irregular -el número 2 sortí el setembre de 1890, el 10 el febrer de 1896-, possiblement desaparegué amb el trasllat a Madrid del comitè nacional de la UGT.

Unión Obrera -revista, 1921/24-

1 Resposta

(Barcelona, març 1921 – abril 1924)

Revista quinzenal. Òrgan oficial de la Corporació General de Treballadors – Unió de Sindicats Lliures. En fou director Joan Llaguia i Lliteres.

Com a portaveu del Sindicat Lliure, ocupà les seves pàgines a combatre els postulats teòrics i les activitats pràctiques del Sindicat Únic cenetista, i també dels socialistes, i a divulgar l’exemple dels sindicats cristians europeus.

Excepcionalment inclogué algun número solt en català.

Umbral

Deixa un comentari

(València, 10 juliol 1937 – Barcelona, 21 gener 1939)

Setmanari gràfic. Impulsat per la CNT que, dirigit per A. Fernández Escobés, aparegué a València (fins al 4 desembre 1937) i a Barcelona (des del 8 gener 1938).

D’edició molt acurada, comptà com a il·lustradors amb J. Monleón, Castelao i Arturo Ballester. Entre els seus col·laboradors més regulars hi havia destacats escriptors anarquistes del moment.

Última Hora -Barcelona-

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 octubre 1935 – 23 abril 1938)

Periòdic de la tarda, en català, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Sortia els vespres, amb competència amb “L’Instant”, diari de la nit pertanyent a la Lliga.

Va destacar pels reportatges i per les informacions d’esports i d’espectacles.

Va deixar d’editar-se per manca de primeres matèries.

Tuies, La

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 octubre 1923 – 29 desembre 1927)

Setmanari humorístic de caràcter galant. Publicat en català amb un total de 222 números. Imitava “Papitu” i tingué un cert èxit.

Dirigida primer per Agustí Parcés, fou propietat de Joan Sancho Farrerons, que signava contes picants amb el pseudònim Laure Brunet.

Tros de Paper, Un

9 Respostes

(Barcelona, 16 abril 1865 – 16 setembre 1866)

Publicació humorística en català. Publicada a partir d’una idea d’Albert Llanas. Editada per Innocenci López i Bernagossi i il·lustrada per Tomàs Padró, en foren redactors diversos escriptors.

Aconseguí ràpidament un gran èxit popular i, d’aparició quinzenal, passà aviat a desenal i finalment a setmanal.

Divergències entre Llanas i Padró feren que aquest deixés de col·laborar-hi; l’editor suspengué aleshores la seva publicació i féu aparèixer “Lo Noy de la Mare”, il·lustrada per Padró i redactada per Conrad Roure.

El 1920 Carles Riba publicà una antologia d'”Un Tros de Paper”, i en 1926-27 aparegué com a fulletó a “La Campana de Gràcia”.