(Barcelona, 2 maig 1933 – 31 desembre 1934)
Nom que prengué l’edició de la nit de “La Veu de Catalunya”. El director, els redactors i els col·laboradors eren els mateixos que els de “La Veu de Catalunya”, bé que la informació predominava sobre els articles purament doctrinals.
Tingué una interrupció de quatre dies, motivada pels fets del Sis d’octubre de 1934. Deixà de sortir quan fou anunciada l’aparició de “L’Instant”.
(Lleida, 27 juliol 1899 – 24 gener 1934)
Setmanari en català. L’1 d’octubre ja s’autodenominava regionalista, i contenia força informació política, religiosa i cultural.
El 2 d’octubre de 1933 s’inicià a Lleida la publicació d’un diari del mateix títol, portaveu de Lliga Catalana, que durà pocs dies.
(Sabadell, Vallès Occidental, 28 octubre 1932 – 28 desembre 1938)
Setmanari. Òrgan de la federació local de Sindicats Obrers de Sabadell. Bilingüe, assolí una tirada de 3.500 exemplars i fou un dels òrgans més importants dels Sindicats d’Oposició.
Suspès arran dels Fets del Sis d’Octubre, reaparegué com a diari, tot ell en català, l’11 de gener de 1937.
(Barcelona, 6 desembre 1930 – 1931)
Setmanari. Òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, simpatitzava amb el Sindicat Lliure i estava vinculat a la Unión Monàrquica Nacional.
Hi escrivien Joan Sardà i Torras, Manuel Isern, Josep Maria Sesseras i de Batlle, etc.
Anticatalanista i nostàlgic de la Dictadura, desaparegué poc abans de la proclamació de la República.
(Barcelona, 2 octubre 1902 – 24 gener 1904)
Setmanari polític. Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Riuz, hi col·laboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz.
Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol.
(Tortosa, Baix Ebre, 1880 – 30 abril 1903)
Periòdic catòlic i conservador, aparegut primer com a setmanari. El 1883 era ja diari polític, de notícies i interessos generals.
Fou, de fet, el portaveu de la família González, i desaparegué en perdre les eleccions la candidatura d’aquest.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 20 setembre 1843 – Barcelona, 31 desembre 1844)
Periòdic. Aparegut com a òrgan del partit moderat i de les classes benestants que havien fugit de Barcelona, dominada aleshores per l’aixecament centralista i popular de la Jamància.
Per aquest motiu, es publicà inicialment a Molins de Rei, i després a Gràcia, fins que, reconquerida Barcelona per l’exèrcit, s’hi traslladà la redacció.
Sortia tres dies la setmana, i desaparegué per donar lloc, fusionat amb “El Imparcial”, a “El Fomento”.
(Barcelona, 2 setembre 1842 – 20 novembre 1842)
Periòdic de política y mejoras sociales. D’informació general i tendència progressista.
Apareixia els diumenges, els dimarts i els divendres, i seguí una línia de defensa del proteccionisme i moderada oposició a la regència d’Espartero.
Desaparegué arran de l’aixecament antiesparterista.
(Barcelona, 3 gener 1881)
Publicació il·lustrada. Fundada per Jaume Massó i Torrents i cal·ligrafiada per Emili Guanyavents.
N’aparegué un sol exemplar, molt modest i destinat a una difusió privada.
En l’article de presentació ja hi havia el nucli del programa cultural de “L’Avenç”: el nacionalisme, la voluntat de modernitat i la unificació lingüística.
(Barcelona, 13 març 1915 – desembre 1921)
Revista d’art. Propietat de Santiago Segura, la redacció era a les Galeries Laietanes. Fins al 10 d’abril sortí setmanalment, i a partir d’aquesta data ho féu quinzenalment.
Dedicada a l’art de totes les èpoques amb criteri indistintament erudit i divulgatiu, hi col·laboraren molts dels principals escriptors i artistes noucentistes.
Interrompuda el 15 de desembre de 1919, inicià una segona època l’abril de 1920, amb caràcter mensual i més eclèctica. Aleshores publicà texts, ultra en català, en francès i en castellà.
Dades dels Països Catalans 