Arxiu de la categoria: Publicacions

Viatge al Purgatori

Deixa un comentari

(Anglaterra, segle XV)

Narra l’extraordinària aventura del diplomàtic i escriptor català Ramon de Perellós.

En morir Joan I (maig 1396) fou inclòs al procés del Consell de Joan I pel qual bon nombre de funcionaris i cortesans eren acusats de diversos actes que havien motivat la mort del monarca, esdevinguda sense confessió, implícita i reiterada acusació de la pretesa condemnació de la seva ànima.

Per tal d’alliberar-se d’aquesta acusació concebé un original i medieval discurs: es proposà fer un viatge al Purgatori, on, si trobava l’ànima de Joan, restaria demostrat que era en via de salvació.

Exposà el projecte al papa Benet XIII, el qual intentà en va dissuadir-l’en; el 1397 a París el rei Carles IV el recomanà al seu gendre Ricard II d’Anglaterra; aquest, a Oxford, li estengué un salconduit per traslladar-lo a Irlanda i visitar el llegendari Purgatori de Sant Patrici, que havia de fer amb un lluït seguici de vint homes.

A Dublín li foren proporcionats guies que l’emmenaren a l’Ulster on fou molt ben rebut pel rei Nelan O’Neill. A l’illa del llac Derg (comtat de Donegal) arribà a l’entrada de la cova del Purgatori: féu testament, assistí a una missa per la seva pròpia ànima i adobà cavallers els seus dos fills, l’anglès Thomas Agut i el valencià Pere Maça. Entrà a la cova amb el cavaller normand Guillaume de Courry.

De retorn passà el Nadal amb el rei Nelan, fou rebut de nou per Ricard II, assistí a unes festes a la cort de París i retornà a Avinyó.

Aquesta curiosa aventura, rigorosament històrica, fou narrada en aquest llibre, traducció de l’obra de Saltrey, llevat del començament i del final, on relata l’anada i la tornada de l’expedició i els costums dels irlandesos, i d’una addició d’unes quinze línies, on explica que entre les ànimes purgants del quart camp trobà el rei Joan I, amb el qual conversà i li digué que s’hi trobava “en via de salvació”, el franciscà gironí Francesc Despuig i la seva neboda Aldonça de Queralt.

La intenció fonamental del llibre està, evidentment, en aquest passatge on l’autor exhibeix la prova que l’ànima de Joan I no ha estat damnada, curiosa actitud paral·lela a Lo somni de Bernat Metge, també encartat en el procés del 1396 i que, així mateix, bé que en moderna actitud renaixentista, fingeix que se li apareix l’espectre del rei que li fa avinent que es troba al purgatori, en via de salvació.

Veu del Vespre, La

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 maig 1933 – 31 desembre 1934)

Nom que prengué l’edició de la nit de “La Veu de Catalunya”. El director, els redactors i els col·laboradors eren els mateixos que els de “La Veu de Catalunya”, bé que la informació predominava sobre els articles purament doctrinals.

Tingué una interrupció de quatre dies, motivada pels fets del Sis d’octubre de 1934. Deixà de sortir quan fou anunciada l’aparició de “L’Instant”.

Veu del Segre, La

1 Resposta

(Lleida, 27 juliol 1899 – 24 gener 1934)

Setmanari en català. L’1 d’octubre ja s’autodenominava regionalista, i contenia força informació política, religiosa i cultural.

El 2 d’octubre de 1933 s’inicià a Lleida la publicació d’un diari del mateix títol, portaveu de Lliga Catalana, que durà pocs dies.

Vertical

2 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 28 octubre 1932 – 28 desembre 1938)

Setmanari. Òrgan de la federació local de Sindicats Obrers de Sabadell. Bilingüe, assolí una tirada de 3.500 exemplars i fou un dels òrgans més importants dels Sindicats d’Oposició.

Suspès arran dels Fets del Sis d’Octubre, reaparegué com a diari, tot ell en català, l’11 de gener de 1937.

Verdad, La -Barcelona, 1930/31-

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 desembre 1930 – 1931)

Setmanari. Òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, simpatitzava amb el Sindicat Lliure i estava vinculat a la Unión Monàrquica Nacional.

Hi escrivien Joan Sardà i Torras, Manuel Isern, Josep Maria Sesseras i de Batlle, etc.

Anticatalanista i nostàlgic de la Dictadura, desaparegué poc abans de la proclamació de la República.

Verdad, La -Barcelona, 1902/04-

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 octubre 1902 – 24 gener 1904)

Setmanari polític. Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Riuz, hi col·laboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz.

Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol.

Verdad, La -Tortosa-

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, 1880 – 30 abril 1903)

Periòdic catòlic i conservador, aparegut primer com a setmanari. El 1883 era ja diari polític, de notícies i interessos generals.

Fou, de fet, el portaveu de la família González, i desaparegué en perdre les eleccions la candidatura d’aquest.

Verdad, La -Molins de Rei, 1843/44-

Deixa un comentari

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 20 setembre 1843 – Barcelona, 31 desembre 1844)

Periòdic. Aparegut com a òrgan del partit moderat i de les classes benestants que havien fugit de Barcelona, dominada aleshores per l’aixecament centralista i popular de la Jamància.

Per aquest motiu, es publicà inicialment a Molins de Rei, i després a Gràcia, fins que, reconquerida Barcelona per l’exèrcit, s’hi traslladà la redacció.

Sortia tres dies la setmana, i desaparegué per donar lloc, fusionat amb “El Imparcial”, a “El Fomento”.

Verdad, La -Barcelona, 1842-

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 setembre 1842 – 20 novembre 1842)

Periòdic de política y mejoras sociales. D’informació general i tendència progressista.

Apareixia els diumenges, els dimarts i els divendres, i seguí una línia de defensa del proteccionisme i moderada oposició a la regència d’Espartero.

Desaparegué arran de l’aixecament antiesparterista.

Velógrafo, Lo

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 gener 1881)

Publicació il·lustrada. Fundada per Jaume Massó i Torrents i cal·ligrafiada per Emili Guanyavents.

N’aparegué un sol exemplar, molt modest i destinat a una difusió privada.

En l’article de presentació ja hi havia el nucli del programa cultural de “L’Avenç”: el nacionalisme, la voluntat de modernitat i la unificació lingüística.