(Barcelona, 20 maig 1945 – )
Polític. Llicenciat en física nuclear, fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fou membre d’Unió Democràtica de Catalunya (1983) i poc després s’afilià a Alianza Popular (després Partit Popular). President del PP català en 1991-96, ha estat diputat al Parlament de Catalunya (1988-99), senador per designació autonòmica (1996-99) i diputat al Parlament europeu (des del 1999).
S’ha distingit per la seva actitud contrària al catalanisme.
(Barcelona, 6 desembre 1930 – 1931)
Setmanari. Òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, simpatitzava amb el Sindicat Lliure i estava vinculat a la Unión Monàrquica Nacional.
Hi escrivien Joan Sardà i Torras, Manuel Isern, Josep Maria Sesseras i de Batlle, etc.
Anticatalanista i nostàlgic de la Dictadura, desaparegué poc abans de la proclamació de la República.
(Barcelona, 2 octubre 1902 – 24 gener 1904)
Setmanari polític. Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Riuz, hi col·laboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz.
Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol.
(Barcelona, fi 1923 – 1936)
Entitat política i esportiva ultradretana i anticatalana. Creada entre els socis i els partidaris del C.E. Espanyol.
Dirigida per Francesc Palau i Rabassó, José Maria Poblador i alguns més. Promogué successivament dos setmanaris, “Lucha Deportiva” (1926) i “La Verdad Deportiva” (1928), i protagonitzà freqüents enfrontaments amb els seguidors del F.C. Barcelona.
Durant la República, molts dels seus membres es decantaren cap a grups de tipus feixista i paramilitar, com la Unión Social Hispánica.
Dades de Catalunya 