(Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1964 – 1981)
Revista cultural catalana bimestral. Editada per Ramon Fabregat amb la col·laboració de Joan Giménez.
Va publicar nombrosos articles polítics, històrics, literaris i informatius, signats per Vicenç Riera i Llorca, Carles Pi i Sunyer, Rafael Tasis, A. Bladé i Desumvila, Odó Hurtado, Miquel Ferrer, Joaquim Ventalló, Fidel Miró, Víctor Alba, etc.
(Barcelona, març 1951 – novembre 1951)
Periòdic mensual, editat clandestinament, en castellà, que preconitzava la monarquia de Joan de Borbó i Battemberg, comte de Barcelona.
Volgué fer una crítica constructiva i raonada i una oposició digna sense ressentiment. Donava notícies que aleshores eren silenciades pel govern, tant sobre aspectes polítics internacionals com del país, econòmics i dinàstics.
N’aparegueren vuit números, fins que fou descobert per la policia i detingut i processat el seu principal responsable, Josep Lluís Melià i Sagnier.
(Catalunya, 17 abril 1937 – 30 octubre 1937)
Quaderns d’informació gràfica. Editats pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya per mitjà de l’editorial Forja.
En foren publicades dues sèries: la “A”, de caire retrospectiu, amb vuit quaderns, que sortiren del 24 d’abril al 9 d’octubre de 1937, i la “B”, d’actualitats, amb quinze quaderns, del 17 d’abril al 30 d’octubre de 1937.
Les nombroses fotografies reproduïdes a “Visions” són un valuós material sobre la guerra civil a Catalunya.
(Barcelona, 7 gener 1922 – 3 gener 1931)
Revista infantil setmanal en català. Editada per la mateixa empresa d’“En Patufet”. Redactada i administrada per Cardenal Casañas. És van publicar 469 números. El 1931 fou substituït per “L’Esquitx”.
Hi van col·laborar els millors escriptors i dibuixants de l’època. Fou una de les temptatives més reeixides d’aquests tipus de revistes.
(Barcelona, 1915 – Mataró, Maresme, 1936)
Periòdic obrer. Òrgan de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers.
Es publicà posteriorment a Badalona, dirigit per Gabriel Canals i Joan Peiró (gener 1916-1920), de nou a Barcelona (a partir del 1920, dirigit per Càndid Endériz) i a Mataró (a partir del 1923).
Pel febrer de 1931, després d’uns quants números publicats a Cartagena, tornà a Mataró, dirigit per Manuel Mascarell.
Fou un dels pocs òrgans obrers professionals que assolí una llarga continuïtat.
(Barcelona, 16 gener 1926 – 13 març 1926)
Setmanari, subtitulat periòdico de los trabajadores. Continuà l’orientació de “Solidaridad Proletaria” i fou l’expressió de la reacció sindicalista davant els intents de crear un moviment obrer explícitament anarquista per part de D.A. de Santillán (des de “La Protesta” de Buenos Aires”) i de Manuel Buenacasa (des d'”El Productor” de Blanes i Barcelona).
(Catalunya, 1932)
Novel·la de Josep M. de Sagarra. És un clàssic de la literatura catalana, que va rebre el Premi Joan Crexells de narrativa.
Sagarra fa un retrat tant de les classes socials altes com de les baixes de la Barcelona d’aquell temps, i va provocar un escàndol en aquella època pels temes que tractava i que es basava, en gran part, en personatges reals que els contemporanis podien reconèixer.
Vida privada ha estat considerada la novel·la més representativa de Barcelona.
(Montpeller, França, 1954 – 1978)
Revista cultural i de pensament polític. Publicada, trimestralment, per M. Guinart i dirigida per M. Roqueta.
Per bé que se subtitulà occitano-catalana, hi predominà la llengua catalana.
Hi col·laboraren, entre d’altres, Batista i Roca, Trueta, Guiter, Tasis, Serra i Moret, Triadú, etc.
Cal destacar-ne les cròniques de les diverses regions dels Països Catalans.
(Barcelona, 1945 – 1965)
Setmanari esportiu en castellà. Dirigit per Vicente Lorén.
L’època més brillant fou a partir del 1948, que el comprà Josep Vergés i Matas, propietari de “Destino”. El nou director era Carles Pardo.
Hi col·laboraren importants escriptors i redactors esportius de l’època, i Ramon Dimas hi aportava l’abundant informació gràfica.
(Catalunya, 1914 – 1933)
Revista religiosa. Fundada com a òrgan del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915) i del moviment litúrgic català. Fou dirigida successivament per Romuald Simó, Gregori Sunyol i Lluís Carreras, i apareixia nou cops l’any, segons els temps litúrgics.
Fins el 1926 fou coeditada pel monestir de Montserrat i l’Associació d’Eclesiàstics de Barcelona. Del 1926 al 1933 en foren responsables els Amics de l’Art Litúrgic i l’Associació d’Eclesiàstics, i alhora esdevingué òrgan oficial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
Tenia un to d’alta divulgació, d’acord amb els corrents més renovadors del catolicisme europeu, i assolí un bon nombre de col·laboradors, tant catalans com estrangers.
Dades dels Països Catalans 