Arxiu de la categoria: Publicacions

Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia

1 Resposta

(València, 1610 – 1611)

Història general de Gaspar Joan Escolano. Publicada en dos volums, formats cadascun per dos llibres o dècades amb el títol de Década primera i Década segunda.

Comprèn, seguint un sistema d’exposició paral·lel a l’utilitzat per Rafael Martí de Viciana, una història general fins a Pere II el Gran, una descripció geogràfica, econòmica i arqueològica del país, un estudi històric dels principals llinatges valencians des de la Reconquesta i una extensa relació de la guerra de les Germanies i de la rebel·lió dels moriscs a la serra d’Espadà i de llur expulsió.

Té en compte les obres historiogràfiques precedents -en especial Pere Antoni Beuter– i aporta els fruits d’una investigació personal arxivística i arqueològica. Una tercera part prevista restà inèdita.

Constitueix encara avui una font imprescindible per a qualsevol estudi de la societat valenciana del segle XVI. Fou reeditada, anotada i continuada fins el 1868 per Joan Baptista Perales (1878-80).

Cultura Valenciana

1 Resposta

(València, 1926 – 1931)

Revista trimestral. L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes.

Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari. Era bilingüe, però amb un notable predomini del català.

En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum J. L. Vives Associatio de València.

Cultura Obrera

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 16 agost 1919 – 10 juliol 1936)

Setmanari sindicalista en castellà. Aparegut com a òrgan de l’Ateneu Sindicalista i convertit, a més, en òrgan de la Federació Regional del Treball de Balears el 28 d’agost de 1920.

Els principals directors d’aquesta primera època, que arribà fins al mes de juny de 1924, foren el mestre Antoni J. Torres i el sabater Cosme Salvà. Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de setembre de 1931, de nou com a òrgan de l’Ateneu i portaveu de la Confederació Regional.

Suspesa la publicació pel juliol de 1932, tingué encara una tercera època de l’octubre de 1934 fins al seu tancament.

Cuestión de amor *

Deixa un comentari

Veure> Qüestió d’amor  (novel·la anònima, València 1513).

Cuento del Dumenche, El

5 Respostes

(València, 1908 – 1921)

Publicació setmanal. Fundada per Lluís Bernat i Ferrer. Inseria habitualment una narració curta en prosa a cada número, en llenguatge dialectal i amb ortografia castellanitzada, i pretenia d’adreçar-se a un públic popular. Publicà 51 fascicles.

Durant una primera etapa (1908-09), en algunes pàgines de polèmica, els redactors atacaren enèrgicament el grup d’escriptors de Lo Rat Penat, i els acusaren d’utilitzar un idioma arcaïtzant, de limitar-se al conreu de la poesia, de professar una ideologia ultraconservadora i, en conseqüència, de distanciar-se del poble.

El 1910 aparegué “El Cuento Valencià“, dirigit per Morales i Sanmartín, amb unes pretensions més rigoroses, tant des del punt de mira literari com des de l’angle lingüístic; però no passà dels 12 números.

“El Cuento del Disapte“, el 1914, fou una altra iniciativa frustrada. El mateix any tornava a sortir “El Cuento del Diumenche“, ara sota la direcció de Vicent Miguel i Carceller, i continuà fins el 1921, amb un total de 366 opuscles. Durant uns quants mesos la revista publicà obres teatrals.

A partir del 1919 modificà l’ortografia del títol (“El Cuento del Dumenge“) i, en una certa mesura, s’ajustà a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i demostrà una evident preocupació de dignitat gramatical.

Cronicón mayoricense

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1881 – 1884)

Miscel·lània de notícies i relacions històriques de Mallorca ordenades cronològicament del 1229 al 1800 per Àlvar Campaner i Fuertes.

Aparegué en fascicles (1881-84) i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix (1894).

Les notícies són estretes de manuscrits de diversos autors mallorquins i reprodueix, a més, documents inèdits importants o impresos rars.

Crit de la Muntanya, El

2 Respostes

(València, 15 febrer 1922 – 15 agost 1923)

Publicació mensual política. Fundada i dirigida per Vicent Tomàs i Martí. Arribà fins al número disset.

D’orientació estrictament nacionalista, era adreçada al públic de les comarques agrícoles.

Cri Socialiste, Le

2 Respostes

(Perpinyà, novembre 1936 – 1949)

Setmanari. Aparegut en substitució de “Le Cri Catalan” i com a òrgan oficial de la SFIO, dirigit per Joan Payra. Per l’octubre de 1936 esdevingué l’òrgan de la Federació Socialista dels Pirineus Orientals.

Interromput durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué des del novembre de 1944.

Cri Cérétan, Le

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 1935 – 1982 ?)

Revista. Òrgan de la secció socialista, afavorí la República Espanyola durant la guerra civil.

Interrompuda durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué el 1946 amb un to apolític, i des del 1969 pertany al “Midi Libre”.

Publica alguns texts en català, especialment d’Edmon Brazès.

Cri Catalan, Le

5 Respostes

(Perpinyà, 1907 – 1936)

Setmanari. Fundat per Joan Payra i Víctor Dalbiez, dirigit més tard per Albert Bausil. Se subtitulava “satíric, literari, teatral, esportiu i mundà”. El català només hi servia com a element folklòric expressiu.

A la fi del 1916 prengué una orientació política, defensà les idees socialistes i lluità contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre Clemenceau.

A partir del 1936 fou succeït per “Le Cri Socialiste”.