Arxiu de la categoria: Publicacions

VilaWeb

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 maig 1995 – )

Portal d’Internet i diari electrònic, creat per Vicent Partal i Assumpta Maresma. Nasqué amb el nom d’Infopista amb la voluntat de ser un dels primers directoris locals del món i el primer en català. En aquell moment inclogué un centenar d’enllaços a altres llocs d’Internet.

L’evolució del portal cap als mètodes del nou periodisme electrònic generà iniciatives com ara “La Plaça Internet”, secció des de la qual es féu el seguiment de les eleccions catalanes del 1994, i “24 hores a Internet”, en què s’oferia un servei d’informació contínua.

Al maig de 1996 adoptà el nom actual i incloïa seccions informatives com els xats, els fòrums, un projecte de mercat, una biblioteca i el repàs a les pàgines web més destacades del dia.

Al juny de 1997, coincidint amb un canvi de disseny, es donà pas a les edicions locals, que cobreixen tots els territoris de parla catalana i amb representacions a altres països.

A l’octubre de 1998 presentà el nou directori Nosaltres.com, i també inclogué enllaços amb bona part dels mitjans de comunicació catalans i amb gran quantitat d’entitats, associacions i centres educatius, entre d’altres.

Enllaç web:  VilaWeb

Veu de Montserrat, La

9 Respostes

(Vic, Osona, 2 febrer 1878 – 24 desembre 1901)

Setmanari en català. Fundat per Jaume Collell. A la fi del 1900 passà a ésser mensual. Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi col·laboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880.

Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el “Diari Català” i amb el Centre Català de Valentí Almirall. Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del mil·lenari de Montserrat (1880) i la de la restauració de Ripoll (1886).

El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a Barcelona a instàncies de Narcís Verdaguer i Callís -fou substituït en la direcció per Ramon Sala-, i la seva dimissió fou seguida per la de molts dels col·laboradors més destacats. Perdé aleshores el seu caràcter polític -que fou continuat pel setmanari “La Veu de Catalunya” (1891), inspirat per Collell-, i tingué un interès simplement cultural (en aquest sentit cal remarcar la col·laboració de Josep Gudiol).

Veu de Catalunya, La

98 Respostes

(Barcelona, 11 gener 1891 – 8 gener 1937)

Diari en català. Inicialment fou un setmanari, va començar a sortir amb contingut tant literari com polític. Una de les seves missions essencials era l’estudi i la comparació de tots els moviments regionalistes que es produïen a Europa, secció a càrrec de Francesc Cambó.

El 25 de desembre de 1898 aparegué el darrer número del setmanari i la propietat fou traspassada a una societat anònima constituïda amb l’objecte de publicar amb el mateix títol un diari escrit en català. El primer día de l’any 1899 sortí, amb el subtítol de Diari d’avisos i notícias, que a partir del número 778 s’havia d’anomenar Diari català d’avisos, notícias i anuncis.

Entre els col·laboradors hi havia importants escriptors de l’època. Foren els homes de la Comissió d’Acció Política de la Lliga Regionalista els que van donar al nou diari el to i l’esperit polític. El 20 de juliol de 1936 la redacció i la impremta del diari van ésser requisades.

Continuà sortint, però a partir del número 12.511 amb el subtítol Diari de l’Autonomia i de la República. Al número 12.599 el subtítol era Diari antifeixista controlat pel Comitè Obrer. A partir del número 12.571 el subtítol fou C.N.T. Diari antifeixista-A.I.T., i en el número 12.651, la redacció s’acomiadà dels lectors.

Verdader Català, Lo

3 Respostes

(Barcelona, 15 març 1843 – 31 maig 1843)

Revista religiosa, política, científica, industrial i literària en català. El seu lema era La prosperitat de Catalunya i lo record de les seves grandeses.

Tingué una periodicitat quinzenal, però per dificultats econòmiques -no aconseguí gaires subscriptors- només n’aparegueren sis números.

Tingué només tres redactors, que signaren sempre amb inicials: MRB (que no ha estat identificat), JMR (possiblement identificable amb el mercedari Josep Maria Rodríguez) i PRP (potser Pere Roquer i Pagani), però no ha estat provada una suposada intervenció de Joaquim Rubió i Ors.

La publicació defensà aferrissadament l’ús de la llengua catalana i publicà especialment articles religiosos (d’apologètica catòlica), temes agrícoles i industrials (defensà el proteccionisme), polítics (molt conservador, però amb un cert to moderat) i de divulgació de la història i literatura de Catalunya.

Malgrat la seva curta durada, la seva importància és molt considerable, tant pel contingut com per l’època en què aparegué, i hom l’ha considerada com un clar precedent periodístic de la Renaixença.

Vapor, El -periòdic, 1833/38-

7 Respostes

(Barcelona, 22 març 1833 – febrer 1838)

Periòdic mercantil, polític i literari en castellà. Aparegué per iniciativa d’Antoni Bergnes de las Casas, que l’edità. Ramon López Soler en fou el primer director, fins que l’ago/1835 emigrà a França, aleshores consta com a redactor principal J.A. de Covert Spring (potser identificable amb J.F. Monlau).

L’oct/1836 l’empresa editora, al·legant motius econòmics, decidí la seva fusió amb “El Guardia Nacional” i l’equip redactor no acceptà la decissió i creà “El Nuevo Vapor” (1836), que a partir del desembre adoptà el seu antic nom.

En l’aspecte literari cal destacar la participació de Milà i Fontanals i alguns altres escriptors catalans; i en l’econòmic, publicà articles de Guillem Oliver, defensà el proteccionisme i reproduí articles on es palesa la influència de Fourier.

En conjunt, és una de les publicacions més interessants, en molts aspectes, del seu moment.

Vanguardia, La -1881/ –

87 Respostes

(Barcelona, 1 febrer 1881 – )

Diari en castellà. Fundat com a òrgan del partit constitucional i que des del 1888, allunyat de tota significació política concreta i representant els interessos conservadors, esdevingué el periòdic més influent de Catalunya i un dels més importants d’Espanya.

Creat pels germans Carles i Bartomeu Godó, tingué Jaume Andreu com a primer director. Modesto Sánchez Ortiz, que el dirigí fins al 1902, fou qui donà l’empenta al periòdic en portar-hi col·laboradors com Josep Yxart, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Isidre Nonell, etc, representatius del modernisme artístic i literari; fou succeït per Miquel dels Sants Oliver (1906-17).

Agustí Calvet Gaziel fou nomenat director el 1933 i continuà dirigint el diari fins a l’agost de 1936. Durant aquest període perfeccionà l’utillatge, disposà dels millors serveis informatius de l’estranger i arribà a un tiratge de més de 200.000 exemplars.

Incautat el diari durant la guerra civil pels anarquistes, fou controlat després pel president del govern republicà, Juan Negrín. El 1939 tornà a mans de la família Godó, amb el nom de “La Vanguardia Española”, i es va nomenat director Luis Martínez de Galinsoga, el qual el 1960, després d’un incident polític (afer Galinsoga), cessà.

El succeí Manuel Aznar, el qual, en ser designat ambaixador el 1962, fou substituït per Xavier de Echarri. Després de la mort d’aquest el 1969, ocuparen el càrrec successivament H. Sáenz Guerrero (1969-82), amb qui, l’agost de 1978, el diari recuperà el seu nom original, Ll. Foix (entre gener i setembre 1983), Francesc Noy (1983-87), Joan Tàpia (des del 1987), etc. Carles de Godó i Valls en va ser el propietari fins a la seva mort, el 1987, i fou succeït pel seu fill Xavier de Godó i Muntanyola.

A partir del 3 de maig de 2011 edità també una edició en llengua catalana.

Enllaç web:  La Vanguardia

Tralla, La

15 Respostes

(Barcelona, 31 octubre 1903 – 11 setembre 1923)

Setmanari catalanista intransigent. Publicà 153 números. Editat per Vicenç A. Ballester, tingué actius col·laboradors literaris. Junceda hi publicà nombrosos dibuixos, signats amb pseudònim. Tingué l’any 1903 una dissidència que originà “La Tralla del Carreter”, setmanari que només publicà 27 números.

Les seves campanyes provocaren la presó i l’exili d’alguns redactors i diferents suspensions governatives, i es publicaren “Metralla”, “La Nova Tralla” i “La Metralla” per substituir-la. També edità calendaris.

L’any 1922 sortí en segona època, patrocinada per Francesc Macià. L’any 1938 sortí un número únic dedicat a Vicenç A. Ballester amb motiu de la seva mort.

Teologia Actual

Deixa un comentari

(Barcelona, 1993 – )

Revista. Fundada sota el patrocini de l’Institut de Teologia de Barcelona (actualment Institut Superior de Ciències Religioses), amb la finalitat de divulgar el pensament teològic entre un públic ampli.

De presentació àgil i atractiva, combina els articles doctrinals (breus i concisos) amb informacions religioses i comentaris de llibres.

Apareix cinc vegades l’any i n’és director Joan Guiteras.

Temps, El

1 Resposta

(València, 1984 – )

Setmanari d’informació general en català. Editada per Edicions del País Valencià SA. Amb un equip inicial format per Eliseu Climent, Joan F. Mira, Vicent Sanchis, entre d’altres. S’eixamplà després amb nous redactors i col·laboradors.

Disposa de redaccions a València, Barcelona i Palma de Mallorca.

S’ha destacat per l’amplitud ideològica i per una millora constant tant pel que fa a la forma com pels continguts. El 1995 assolia un tiratge de 25.000 exemplars. Fou la primera publicació en català accessible a través d’Internet (octubre 1994).

Tele/eXprés

13 Respostes

(Barcelona, 14 setembre 1964 – novembre 1979)

Diari de la tarda en castellà. Publicà pàgines literàries i col·laboracions en català. Dirigit primer per Andreu Avel·lí Artís Sempronio, va tenir també com a directors Ignasi Agustí, Carles Sentís, Manuel Ibáñez i Escofet, entre d’altres.