Arxiu de la categoria: Publicacions

Vapor, El -periòdic, 1833/38-

8 Respostes

(Barcelona, 22 març 1833 – febrer 1838)

Periòdic mercantil, polític i literari en castellà. Aparegué per iniciativa d’Antoni Bergnes de las Casas, que l’edità. Ramon López Soler en fou el primer director, fins que l’ago/1835 emigrà a França, aleshores consta com a redactor principal J.A. de Covert Spring (potser identificable amb J.F. Monlau).

L’oct/1836 l’empresa editora, al·legant motius econòmics, decidí la seva fusió amb “El Guardia Nacional” i l’equip redactor no acceptà la decissió i creà “El Nuevo Vapor” (1836), que a partir del desembre adoptà el seu antic nom.

En l’aspecte literari cal destacar la participació de Milà i Fontanals i alguns altres escriptors catalans; i en l’econòmic, publicà articles de Guillem Oliver, defensà el proteccionisme i reproduí articles on es palesa la influència de Fourier.

En conjunt, és una de les publicacions més interessants, en molts aspectes, del seu moment.

Vanguardia, La -1881/ –

103 Respostes

(Barcelona, 1 febrer 1881 – )

Diari en castellà. Fundat com a òrgan del partit constitucional i que des del 1888, allunyat de tota significació política concreta i representant els interessos conservadors, esdevingué el periòdic més influent de Catalunya i un dels més importants d’Espanya.

Creat pels germans Carles i Bartomeu Godó, tingué Jaume Andreu com a primer director. Modesto Sánchez Ortiz, que el dirigí fins al 1902, fou qui donà l’empenta al periòdic en portar-hi col·laboradors com Josep Yxart, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Isidre Nonell, etc, representatius del modernisme artístic i literari; fou succeït per Miquel dels Sants Oliver (1906-17).

Agustí Calvet Gaziel fou nomenat director el 1933 i continuà dirigint el diari fins a l’agost de 1936. Durant aquest període perfeccionà l’utillatge, disposà dels millors serveis informatius de l’estranger i arribà a un tiratge de més de 200.000 exemplars.

Incautat el diari durant la guerra civil pels anarquistes, fou controlat després pel president del govern republicà, Juan Negrín. El 1939 tornà a mans de la família Godó, amb el nom de “La Vanguardia Española”, i es va nomenat director Luis Martínez de Galinsoga, el qual el 1960, després d’un incident polític (afer Galinsoga), cessà.

El succeí Manuel Aznar, el qual, en ser designat ambaixador el 1962, fou substituït per Xavier de Echarri. Després de la mort d’aquest el 1969, ocuparen el càrrec successivament H. Sáenz Guerrero (1969-82), amb qui, l’agost de 1978, el diari recuperà el seu nom original, Ll. Foix (entre gener i setembre 1983), Francesc Noy (1983-87), Joan Tàpia (des del 1987), etc. Carles de Godó i Valls en va ser el propietari fins a la seva mort, el 1987, i fou succeït pel seu fill Xavier de Godó i Muntanyola.

A partir del 3 de maig de 2011 edità també una edició en llengua catalana.

Enllaç web:  La Vanguardia

Tralla, La

16 Respostes

(Barcelona, 31 octubre 1903 – 11 setembre 1923)

Setmanari catalanista intransigent. Publicà 153 números. Editat per Vicenç A. Ballester, tingué actius col·laboradors literaris. Junceda hi publicà nombrosos dibuixos, signats amb pseudònim. Tingué l’any 1903 una dissidència que originà “La Tralla del Carreter”, setmanari que només publicà 27 números.

Les seves campanyes provocaren la presó i l’exili d’alguns redactors i diferents suspensions governatives, i es publicaren “Metralla”, “La Nova Tralla” i “La Metralla” per substituir-la. També edità calendaris.

L’any 1922 sortí en segona època, patrocinada per Francesc Macià. L’any 1938 sortí un número únic dedicat a Vicenç A. Ballester amb motiu de la seva mort.

Teologia Actual

Deixa un comentari

(Barcelona, 1993 – )

Revista. Fundada sota el patrocini de l’Institut de Teologia de Barcelona (actualment Institut Superior de Ciències Religioses), amb la finalitat de divulgar el pensament teològic entre un públic ampli.

De presentació àgil i atractiva, combina els articles doctrinals (breus i concisos) amb informacions religioses i comentaris de llibres.

Apareix cinc vegades l’any i n’és director Joan Guiteras.

Temps, El

1 Resposta

(València, 1984 – )

Setmanari d’informació general en català. Editada per Edicions del País Valencià SA. Amb un equip inicial format per Eliseu Climent, Joan F. Mira, Vicent Sanchis, entre d’altres. S’eixamplà després amb nous redactors i col·laboradors.

Disposa de redaccions a València, Barcelona i Palma de Mallorca.

S’ha destacat per l’amplitud ideològica i per una millora constant tant pel que fa a la forma com pels continguts. El 1995 assolia un tiratge de 25.000 exemplars. Fou la primera publicació en català accessible a través d’Internet (octubre 1994).

Tele/eXprés

16 Respostes

(Barcelona, 14 setembre 1964 – novembre 1979)

Diari de la tarda en castellà. Publicà pàgines literàries i col·laboracions en català. Dirigit primer per Andreu Avel·lí Artís Sempronio, va tenir també com a directors Ignasi Agustí, Carles Sentís, Manuel Ibáñez i Escofet, entre d’altres.

Tele-estel

5 Respostes

(Barcelona, 22 juliol 1966 – 1970)

Setmanari en català. Fou el primer autoritzat després de la guerra civil i començà amb un tiratge de noranta mil exemplars, que per diferents causes baixà fins a vint mil.

Dirigit per Andreu Avel·li Artís Sempronio, amb la col·laboració en els darrers temps de Celestí Martí i Farreras, aplegà nombrosos escriptors i periodistes de totes les tendències.

Les limitacions imposades per la censura ministerial quant a temes, i una certa tendència al folklorisme, provocaren el desencís del públic i la desaparició del setmanari per decisió empresarial.

TBO

13 Respostes

(Barcelona, 17 març 1917 – setembre 1998)

Revista infantil il·lustrada. Representà, en particular pel seu caràcter eminentment festiu i per donar predomini a les historietes dibuixades sobre la narració escrita, una innovació en el camp de les publicacions infantils.

La seva primera època durà fins a la guerra civil. A la segona època, iniciada el 1941, hi van col·laborar excel·lents guionistes i dibuixants. Amb el temps el setmanari es guanyà també l’atenció del públic adult i el seu nom, en adaptació fonètica (tebeo), es generalitza per designar qualsevol revista infantil d’historietes, rivalitzant durant molt de temps amb la paraula còmic.

El 1983 deixà de publicar-se i, després d’un intent breu per reaparèixer el 1986, va tornar a editar-se el 1988 sota la direcció de Víctor Mora.

Solidaridad Obrera -Barcelona-

22 Respostes

(Barcelona, 19 octubre 1907 – 25 gener 1939 / 1976 – )

Periòdic anarquista, portaveu de la CNT. El seu nom provenia de la Solidaritat Obrera (organisme que aplegava les societats obreres de Barcelona). Fou suspès durant la Dictadura de Primo de Rivera. L’any 1930, quan Berenguer ocupava el poder, fou represa la publicació, dirigida per Joan Peiró.

Diari de difusió a tot l’estat espanyol, va publicar-se fins al 1939, Represa la publicació a l’exili (1944), aparegué de nou a Barcelona, primer clandestinament (1976) i amb periodicitat quinzenal, i després (1981) en dues versions: a Barcelona la del sector històric i a València la dels renovadors.

Serra d’Or

82 Respostes

(Montserrat, Bages, octubre 1955 – )

Revista mensual il·lustrada en català. Editada sota el patronatge del monestir de Montserrat. Presentada com a segona època d’un butlletí del mateix títol que va fusionar-se amb la publicació “Germinabit”, ambdós de caire religiós i cultural. És en realitat la primera i més important revista cultural catalana de la postguerra.

Vehicle d’expressió de les generacions d’intel·lectuals catalans formats en l’exili interior, ha disposat sempre de col·laboradors d’alt nivell en la crítica literària, la teoria econòmica i la crítica social. Vigilada per l’administració pública, ha sofert expedients i ha pagat penyores en els períodes de més forta repressió contra la cultura catalana.

Dirigida primer per Jordi Pinell (fins al 1962), per Maur M. Boix (fins al 1994) i per Josep Massot i Muntaner (des del 1995), amb la col·laboració d’un consell assessor, ha destacat sempre per la seva amplitud ideològica i per estar oberta a totes les vessants del pensament català.

Des del 1967 s’atorguen els premis de la Crítica “Serra d’Or” als diferents gèneres literaris.