(Barcelona, 1913 – abans 1920)
Grup d’escoltes. Fundat, amb projecció a tot el Principat, per Ignasi Ribera i Rovira.
S’acollí als locals del CADCI i, tot i que durà pocs anys, tingué el portaveu “Civilitat”.
Cal remarcar-ne el caràcter nacionalista català i paramilitar.
(Catalunya, 12 abril 1936 – 1970)
(JSUC) Organització juvenil. Creada amb les Joventuts Socialistes de Catalunya (de la USC i del Partit Català Proletari) i les joventuts del Partit Comunista i de la Federació Catalana del PSOE.
Els seus principals dirigents foren Àngel Estivill, Vicenç Penyarroya i Wenceslau Colomer. Foren els preconitzadors de l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista.
El seu òrgan central fou “Juliol”, de Barcelona, i durant la guerra civil tingueren un destacat paper en la lluita al front, especialment a través de la columna Graells i de la Divisió 27.
Comptaven amb una afiliació directa a la Internacional Juvenil Comunista, independent de la de les JSU del PCE.
El 1970 les JSUC es transformaren en la Joventut Comunista de Catalunya.
(Catalunya, 1934 – abril 1938)
(JLC) Organització juvenil anarquista. Fundada després de que els grups de joves de la FAI a Catalunya s’oposaren a entrar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no ingressaren fins a l’any 1936.
Els seus principals dirigents foren Fidel Miró, Alfred Martínez i Josep Peirats, i el seu òrgan de premsa fou “Ruta”, de Barcelona.
Formaren part del Front de la Joventut Revolucionària amb els joves del POUM, però el 1938 ingressaren a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista.
(Catalunya, 1978 – )
(JSC) Organització juvenil.
Creada per la fusió de les organitzacions juvenils dels tres partits socialistes fundacionals del PSC-PSOE.
Enllaç web: Joventut Socialista de Catalunya
(Barcelona, 1918 – 1939)
Agrupació catalanista. Escissió del grup La Renaixença. El 1932 s’adherí a Esquerra Republicana de Catalunya, de la qual se separà l’any següent.
En foren membres Jaume Casanovas, Josep Isern, Enric Fontcuberta, Pere Muntané i Josep Tarradellas.
El president honorari fou Francesc Macià.
(Platja d’Aro, Baix Empordà, 25 abril 1980 – )
(JNC) Organització política juvenil. Creada a partir bàsicament de les Joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya, existents des del 1976.
Reivindica el dret d’autodeterminació i la idea dels Països Catalans, es defineix pacifista i ecologista i se situa a l’esquerra de CDC, a la qual dóna un suport crític.
Enllaç web: Joventut Nacionalista de Catalunya
(Catalunya, 1908 – segle XX)
Secció de joventut de la Lliga Regionalista.
Tingué una forta influència a barriades i viles (la Barceloneta, el Poble Sec, Arenys de Mar, Granollers, Igualada, Montblanc, Olot, Sabadell).
En formaren part Josep Carner, Carrasco i Formiguera, Nicolau d’Olwer i Josep M. Tallada, una bona part dels quals ingressà a Acció Catalana (1922).
També adoptaren aquest nom les seccions juvenils d’altres grups catalanistes (Partit Nacionalista Català, Estat Català) i dels nuclis republicans i socialistes de les Borges Blanques, Granollers i Reus.
(Barcelona, 1904 – 1937)
Organització juvenil. Fundada per Francesc Layret.
Convocà un Congrés Internacional de Joventuts Republicanes (1906) i un altre d’exclusivament català (1908), en què intervingueren les joventuts del Centre Nacionalista Republicà, del Partit Federal i de la Unió Catalanista.
(Catalunya, 1935 – maig 1937)
(JCI) Organització juvenil del POUM. En foren secretaris generals Germinal Vidal i Wilebaldo Solano.
El febrer de 1937 formà, amb les Joventuts Llibertàries, el Front de la Joventut Revolucionària, oposat a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista, que les Joventuts Socialistes Unificades defensaven.
El seu òrgan de premsa fou “Juventud Comunista”, de Barcelona.
Hagué de passar a la clandestinitat després dels fets de Maig de 1937.
(Catalunya, 1970 – )
(JCC) Organització juvenil del PSUC. Creada com a successora de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.
Com a portaveu va editar “Jove Guàrdia” (1971-76) i “Jovent” (1977-80).
Als anys 1980, anà perdent la força que tenia com a conseqüència d’una sèrie de crisis internes relacionades amb el procés de descomposició del PSUC.
Enllaç web: Joventut Comunista de Catalunya
Dades dels Països Catalans 