(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Guàrdia personal del lloctinent del Regne de València. Era constituïda per trenta cavallers.
Tingué un paper destacat en la repressió del bandolerisme.
Companyia dels Blaus
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Política
Comitè Executiu Popular
(València, 22 juliol 1936 – 8 gener 1937)
Organisme format a causa de la unificació dels comitès revolucionaris sorgits el 19 i 20 de juliol, fonamentalment del Comitè del Front Popular i del Comitè de Vaga CNT-UGT. Pretengué de governar, en les noves condicions creades, tot el País Valencià, però només exercí una influència real a la capital.
Presidit de primer pel coronel Arín i després pel socialista Zabalza, es constituí entorn de representants dels sindicats (2 de la CNT i 2 de la UGT) i 1 per cadascun dels diferents partits.
Aconseguí inicialment de marginar la influència de la Junta Delegada del Govern Republicà i dirigí la formació de les primeres columnes de milicians i l’establiment de tribunals populars.
De tota manera, després del trasllat a València del govern de la República, el Comitè hagué d’acceptar la dissolució. Fou substituït per diversos consells provincials.
Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació
(Rosselló, 1970 – 1972)
(CREA) Organisme. Successor del Front de Joventut Catalana, creat per lluitar contra la colonització del Rosselló.
El principal animador fou l’advocat Miquel Mayol, i el seu òrgan, “La Falç” (set números).
A la fi del 1972 el succeí l’Esquerra Catalana dels Treballadors, que ha presentat (1973) un candidat (Miquel Mayol) a les eleccions legislatives.
Comissió dels Treballadors de les Fàbriques de Filats *
Altre nom de la Comissió de la Classe de Filadors (grup obrer de Barcelona, 1854-55).
Círculo Cultural Aparici y Guijarro
(València, 1959 – )
Societat. Fundada per un grup carlí, com a plataforma per a les activitats públiques d’aquest sector polític. Fins a la meitat del 1971 hi coexistiren dues tendències, l’una que recollia la ideologia tradicionalista, i l’altra que evolucionava cap a l’esquerra.
El 1970 aparegué el butlletí informatiu “Aparici y Guijarro“, el qual hagué de canviar el seu contingut en algunes ocasions a conseqüència de la censura governativa. A partir del 1981 publicà la seva revista mensual bilingüe “Tots”.
Sobretot d’ençà de la reforma política democràtica el Círculo esdevingué una de les institucions més anticatalanistes, oposada radicalment als intents de recuperació nacional al País Valencià.
Centre Regionalista Valentí
(València, 1908)
Nom adoptat per la societat València Nova, en un intent d’ampliar la seva base i de revifar una altra vegada la Solidaritat Valenciana.
El seu secretari fou Miquel Duran i Tortajada. No reeixí per manca de suport popular.
Centre Regionalista de Mallorca
(Palma de Mallorca, desembre 1917 – 1919)
Entitat política. Creada per Guillem Forteza seguint l’orientació iniciada per Joan Estelrich pel gener de 1917 a “La Veu de Mallorca”.
Aspirava a l’autonomia regional dins cada nació i a la federació de nacions sobiranes formant un estat ibèric. Per a aquest objectiu intentà una coalició de tots els partits (1919).
Tanmateix, el 1919 els membres més qualificats ingressaren al partit liberal, i “La Veu de Mallorca” desaparegué.
Centre Autonomista de Mallorca
(Palma de Mallorca, maig 1930 – gener 1931)
Entitat política. Formada per un grup d’intel·lectuals de dreta i que ressuscità el periòdic “La Veu de Mallorca”,
S’uní amb el Centre o Partit Regionalista de Mallorca, fundat pel gener de 1931.
CC-UCD *
Sigla del partit polític Centristes de Catalunya-UCD (1978-84).
CC * -Centre Català-
Sigla del partit polític Centre Català (1976-78).
Dades dels Països Catalans 