Arxiu de la categoria: Monuments

Monti-sion -Palma de Mallorca-

3 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Església i col·legi de jesuïtes. Continuació d’una antiga sinagoga convertida en capella el 1314 sota l’advocació de Nostra Senyora de Monti-sion, al voltant de la qual sorgiren les escoles lul·lianes que donaren lloc el 1483 a l’Estudi General Lul·lià. El 1561 els jurats de Palma donaren escoles i capella als jesuïtes per a llur instal·lació.

L’Estudi General, traslladat a un altre edifici, hagué de sofrir la competència del col·legi dels jesuïtes, que es dedicaren intensament a la formació i captació de la noblesa i tingueren una època d’esplendor, especialment al segle XVII.

Amb l’expulsió dels jesuïtes, el 1767, el col·legi fou ocupat per la universitat del 1769 al 1816, i novament del 1820 al 1824. Dissolta de nou la Companyia el 1835, fou ocupat el col·legi per l’Institut Balear (1837-1916) i per la biblioteca Pública (1835-55). Els jesuïtes hi tornaren el 1919, llevat d’un lapse del 1932 al 1936.

Mir, torre d’en

Deixa un comentari

(Prats de Molló, Vallespir)

Antiga torre de defensa i de senyals, bastida a 1.540 m alt sobre el contrafort septentrional de la línia de crestes que separa el Ripollès del Vallespir i que domina la vila de Prats.

Fou feta construir per Jaume II de Mallorca, al segle XIII; als segles XIV i XV fou coneguda com a torre del Castellar.

Miquelet, el

3 Respostes

(València, Horta)

Nom popular del campanar de la catedral de València, de planta octagonal.

Els primers projectes són del 1367; les obres començaren el 1381, dirigides per Andreu Julià. El 1402 les dirigí J. Franch. Varen ésser acabades el 1424, i foren revisades per Pere Balaguer. L’espadanya data del segle XVIII.

Mallorca, catedral de

90 Respostes

(Palma de Mallorca)

Temple principal de la diòcesi de Mallorca. Començada a construir a mitjan segle XIII i continuades les obres fins al començament del segle XVII. Hi treballaren importants arquitectes: Jaume Mates, Guillem ses Oliveres i Pere Morei (segle XIV), Pere Massot, Llorenç Tosquella, Guillem Sagrera, Joan Sagrera i Arnau Piris (segle XV), a més dels Sagrera i els Vilasolar, al segle XVI.

La porta principal de la catedral, del final del segle XVI, és de Miquel Vergés i, entre el 1852 i el 1887, Peyronet treballà en la façana principal. Antoni Gaudí també intervingué, al començament del segle XX, en certes reformes interiors.

El conjunt és una magnífica planta de 121 m de fons per 51 d’ample i 62 d’alçada màxima. Presenta tres naus, la central més alta que les laterals. Un airós sistema de contraforts majors i menors aguanta la gran fàbrica pètria, que presenta arcbotants dinàmics que contraresten l’impuls de les voltes.

Les figures de sant Pere i sant Pau i la imatge de la Verge al mainell (avui al Museu) de la façana del Mirador, la més gòtica, són obra de Guillem Sagrera, l’arquitecte més important que ha donat Mallorca.

Lluc, santuari de

20 Respostes

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Santuari (525 m alt) de la Mare de Déu de Lluc, situat en un replà de la serra de Tramuntana.

Deixant de banda la llegenda de la meravellosa troballa del monjo i el pastor, el seu origen es remunta a mitjan segle XIII. La primitiva i humil església aviat atragué un gran nombre de pelegrins, i el senyor del lloc, Bernat Sacoma, cedí, el 1322, tota la terra necessària per a fer-hi un alberg o una porxada per a utilitat dels pelegrins.

El 1343 Pere III el Cerimoniós féu convertir la vella casa de l’alqueria de Lluc en habitació d’un sacerdot i d’un donat. Més endavant s’eixamplà l’església primitiva, i a la fi del segle XIV l’aspre camí de Caimari a Lluc fou embellit amb set monuments als Set Goigs de Nostra Senyora.

A mitjan segle XV era obrer del santuari Tomàs Tomàs, el qual es proposà d’augmentar-ne al màxim el prestigi. Sol·licità que la parròquia, fins aleshores radicada a la solitària església de Sant Pere d’Escorca, fos traslladada a Lluc, i ho aconseguí, i fundà una col·legiata (comprà l’alqueria per dotar-la), que fou aprovada per Calixt III el 1456. Era formada per membres del clericat secular mallorquí, els quals havien de viure en comunitat sota l’obediència a un prior, i s’anomenaren canonges de la regla de sant Pere. Amb aquesta institució, el santuari prengué una gran volada.

El prior Gabriel Vaquer redactà, el 1531, uns nous estatuts, que foren aprovats per Climent VII, i fundà l’Escolania dels Nins Blauets perquè cantessin cada dia la missa matinal; en aquesta època fou fundada també la confraria de la Mare de Déu de Lluc, que s’estengué per tots els pobles de Mallorca i per les illes de Menorca i d’Eivissa i arribà a establir-se a l’església del Pilar de València.

El 1622 s’inicià l’església actual, projectada per Jaume Blanquer, que no fou enllestida fins el 1684. El 1685 el militar Pere Antoni Ferragut féu donació al santuari de dues possessions pròximes (Menut i Binifaldó).

El santuari arribà a l’apogeu el 1884, quan el bisbe Mateu Jaume, en nom de Lleó XIII, coronà la imatge davant 12.000 persones i la Mare de Déu de Lluc fou proclamada reina i patrona de Mallorca. El 1891 els antics col·legials foren substituïts pels pares missioners dels Sagrats Cors, els quals, des d’aleshores, han procurat constantment la millora del santuari.

El 1897 foren expropiats per l’estat els béns del santuari, que foren tornats, en part, el 1903 i el 1922. El 1939 fou restaurada la confraria de la Mare de Déu, que havia decaigut des del començament del segle XIX.

La imatge de la Mare de Déu, dreta, amb el nen als braços, és obra dels segles XIV-XV (és esmentada el 1417); té una alçada de 61 cm, i és de pedra fina; des de sempre té el color negre. Fou restaurada a la fi del segle XIX.

Enllaç web: Santuari de Lluc

Llotja de València

2 Respostes

(València, 1482 – 1498)

Edifici gòtic de la ciutat, destinat a llotja de contractació dels mercaders valencians. En disposà la construcció el Consell General de València, que confirmà, així, acords previs.

Fou construïda pel gironí Pere Comte entre el 1482 i el 1498, seguint el model de la Llotja de Mallorca.

La sala, de tres naus separades per vuit columnes helicoïdals, té una façana emmerletada que limita amb una torre també emmerletada, a l’altra banda de la qual hi ha adossat l’edifici del Consolat de Mar, iniciat pel mateix Comte el 1498.

La decoració escultòrica, extraordinàriament rica, conté, a part peces de caire religiós, detalls d’un gran erotisme.

Llotja de Mallorca

9 Respostes

(Palma de Mallorca, 1426 – 1447)

Edifici gòtic. Obra de Guillem Sagrera. De planta rectangular, les sis columnes helicoïdals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l’efecte d’un bosc de palmeres.

A l’exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn. Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua. Una galeria de finestres emmerletades corona l’edifici.

La decadència del comerç reduí durant molts d’anys la seva utilitat a simple dipòsit de mercaderies. Durant la guerra del Francès fou usada com a fàbrica d’artilleria. Més tard passà a jurisdicció de la diputació provincial, que la restaurà i hi instal·là, a la fi del segle XIX, un museu de pintures i d’arqueologia.

Hospital de Sant Pere i Sant Bernat

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1470 – )

Institució benèfica i sanitària per a sacerdots pobres.

Fundada per la confraria de preveres beneficiats de la catedral de Mallorca, que havia estat instituïda el 1370 a la capella de Sant Bernat d’aquella seu. El 1497 un soci cedí la casa que ocupa actualment, que amb modificacions posteriors és un dels exemplars importants de l’arquitectura de Palma.

El 1855 el govern s’emparà dels béns i els censals afectes a sufragis i beneficència. El 1900 lliurà una inscripció intransferible a compte dels censals adscrits a sufragis, sense indemnitzat els adscrits a beneficència.

Avui la confraria de Sant Pere i Sant Bernat administra fundacions i causes pies i ha adaptat l’edifici per a residència sacerdotal per a jubilats.

Generalitat de València, Palau de la

11 Respostes

(València, 1421)

Edifici públic. Iniciat en estil gòtic, la seva total construcció no es dugué a terme fins al final del segle XVI, ja en estil renaixentista.

La porta i els finestrals de la façana foren construïts per Pere Compte i Joan Guiverro entre els anys 1481 i 1541. La gran torre fou projectada pel mestre Montano el 1518, i les obres de construcció duraren quasi tres quarts de segle. Des del pati, una porta amb arc polilobulat dóna accès a la sala Daurada, amb teginats de Genís Llinares (1534-35).

A la planta superior hi ha l’oratori, amb un retaule del 1607, i la sala de Corts, amb teginats també de Llinares (1540) i una galeria de Gaspar Gregori (1563-66).

L’edifici fou ampliat l’any 1952 seguint l’estil de les construccions anteriors.

A partir del 1982 és la seu del govern de la Generalitat Valenciana.

Gandia, col·legiata de

4 Respostes

(Gandia, Safor)

Església major de la ciutat, a la diòcesi de València, que té com a titular santa Maria.

Fou creada com a parròquia dins el terme del castell de Bairén arran de la formació del nucli urbà cristià, a mitjan segle XIII; a la segona meitat del segle XIV fou construïda la primera església gòtica a expenses del duc Alfons el Vell, inclosos el cor, el retaule major i dotze apòstols esculpits per Pere Llobet.

El 1499 la duquesa María Enríquez aconseguí del papa Alexandre VI, sogre seu, que la convertís en col·legiata i féu construir la part de l’edifici entre la porta dels Apòstols i la façana actual en el mateix estil gòtic inicial (amb el magnífic retaule renaixentista de Paolo di San Leocadio, desaparegut).

La comunitat es componia a la fi del segle XVI, de catorze dignitats, presidides per un abat, mitrat per privilegi de Pau III, i de trenta-set beneficiats.

Amb el concordat del 1851 desaparegué com a col·legiata, però fou restaurada el 1907. Durant la guerra civil de 1936-39 fou parcialment destruïda.