Arxiu de la categoria: Història

Espasa, castell d’ * -Garrotxa-

(Sales de Llierca, Garrotxa)

Veure> castell Sespasa  (antic castell).

Espadà, rebel·lió de la serra d’ -1526-

(País Valencià, 1526)

Revolta morisca, desencadenada quan l’emperador Carles I admeté les conversions forçoses de musulmans que havien efectuat els agermanats i ordenà l’expulsió d’aquells que no es convertissin (1525).

Molts es negaren a acceptar-ho i, refugiats a la serra d’Espadà, iniciaren un perillós alçament dirigit pel veí d’Algar Selim Almansor. El duc de Sogorb, amb 2.000 homes, fou totalment derrotat pels revoltats (abril 1526), però pel setembre del mateix any atacà de nou amb un exèrcit de 10.000 homes.

Malgrat la victòria assolida en aquesta ocasió, Carles I llevà l’obligatorietat dels edictes de conversió gràcies a la gravetat de la rebel·lió i, sobretot, a les grans sumes ofertes pels moriscos granadins.

Eso -seca ibèrica-

(Pallars Jussà)

Seca ibèrica, que encunyà moneda de bronze (asos) de la qual es coneix només una emissió.

Correspon a Isona.

Esmir, comtat d’

(Franja de Ponent, segle XVIII)

Títol, concedit per l’emperador Carles III, el 1716, al noble ribagorçà Francesc Esmir i Esmir; únic titular.

Escalons, els

(Llíria, Camp de Túria)

Poblat de l’edat del bronze, situat al nord-est de la ciutat.

Ereta del Pedregal, La

(Navarrés, Canal de Navarrés)

Poblat de cabanes construïdes amb fang i branques, situat al costat de La Marjal.

Correspon a la cultura eneolítica; un dels estrats més antics ha estat datat pel mètode del carboni 14 el 1980 sobre l’any 250 aC. L’estrat superior correspon ja a l’edat del bronze.

Ha estat excavat pel Servei d’Investigació Prehistòrica de València, que conserva els materials al seu Museu de Prehistòria (abundants materials de sílex, ceràmica i alguna peça de coure i bronze).

És un dels més ben documentats d’aquest període als Països Catalans.

Ereso

(Vila d’Eivissa, Eivissa)

Ciutat cartaginesa corresponent a l’actual vila.

Nom donat per Roman i Calbet, per una lectura deficient d’un text de Diodor de Sicília.

Entença, baronia de Guillem d’ -Ribagorça-

(Ribagorça, segle XIV)

Jurisdicció senyorial. Formada per l’agrupació de pobles de la baronia d’Alcolea, que havia pertangut als Entença.

Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell, l’aportà al seu marit, l’infant Alfons (després Alfons III de Catalunya), juntament amb la baronia d’Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d’Urgell, i als seus successors.

En formaren part, entre d’altres, a la dreta del Cinca, diversos pobles d’Aragó i de Sobrarb, i, a l’esquerra del Cinca, Graus, Setcastella i Artasona (Ribagorça) i Clamosa i Pui de Cinca (Sobrarb).

Enric Tallada *

(Costera)

(o Enric de Tallada)  Antic nom de la població de Novetlè.

Engarra, vall d’

(Conflent)

Nom que prengué a l’alta edat mitjana l’alta vall de la Tet, aigua amunt de Serdinyà.