(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)
Veure> monestir de Vallvanera (antic priorat benedictí).
Far, priorat del * -Baix Empordà-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Faigs, els
(Cervià de les Garrigues, Garrigues)
(o Valldefaigs) Antiga quadra.
Évol, vescomtat d’
(Catalunya Nord, segle XIV – )
Títol senyorial, creat per Jaume III de Mallorca, el 1335, a favor de Bernat IV de So i constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent.
Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet; a mitjan segle XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas.
Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1720, per decisió del consell d’estat francès.
El nucli més important fou Oleta, però els vescomtes tenien llur residència, bé al castell d’Évol, bé a la bastida d’Oleta.
Eula, l’
Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de l’Eula), fundada vers el 1174, al sud del poble, a la dreta de la Tet, per Joan Homdedeu, burgès de Perpinyà, i posada sota la filiació de l’abadia de Fontfedra.
Després de la invasió de Felip III l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís. El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà.
A mitjan segle XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina (les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida) i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament vida monàstica.
Actualment en resta el mas de l’Eula, dins el terme del Soler.
Estapçada
Antic veïnat.
Esquena Rosa
Antic castell o quadra, esmentat els segles XI i XII.
Espiranell *
(Conflent)
Antic nom del poble d’Espirà de Conflent.
Espigolell
(o Espigolet) Antic lloc de la quadra d’Espígol, esmentat ja el 1076.
Espasa, castell d’ * -Garrotxa-
Veure> castell Sespasa (antic castell).
Espadà, rebel·lió de la serra d’ -1526-
(País Valencià, 1526)
Revolta morisca, desencadenada quan l’emperador Carles I admeté les conversions forçoses de musulmans que havien efectuat els agermanats i ordenà l’expulsió d’aquells que no es convertissin (1525).
Molts es negaren a acceptar-ho i, refugiats a la serra d’Espadà, iniciaren un perillós alçament dirigit pel veí d’Algar Selim Almansor. El duc de Sogorb, amb 2.000 homes, fou totalment derrotat pels revoltats (abril 1526), però pel setembre del mateix any atacà de nou amb un exèrcit de 10.000 homes.
Malgrat la victòria assolida en aquesta ocasió, Carles I llevà l’obligatorietat dels edictes de conversió gràcies a la gravetat de la rebel·lió i, sobretot, a les grans sumes ofertes pels moriscos granadins.
Dades dels Països Catalans 