(Safor)
Nom antic del poble de l’Alqueria de la Comtessa.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Jurisdicció feudal, concedida el 1338 a Francesc de Vallguarnera i de Blanes.
El seu besnét Simó de Vallguarnera i d’Alagó la vengué el 1408.
Antic monestir cartoixà, fundat inicialment amb monjos de Portaceli a la capella de Sant Cristòfol, dins el terme d’Oriola, el 1640. L’any següent es traslladaren a l’antic monestir mercedari de Sant Genís d’Oriola, on adoptaren el nom de Via Coeli.
El 1654 es traslladaren de nou, a la torre de Masquefa, i prengueren el nom de Viaceli i de Sant Josep; però abans de deu anys ja tornaven a trobar-se a Sant Genís, on, per falta de rendes, es dissolgué la fundació el 1681.
(Països Catalans)
Veure> via Augusta (antiga ruta romana).
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
(o alqueria de Vernissa) Possessió que fou concedida en feu i en servei d’un cavaller armat el 1315 pel rei Sanç I de Mallorca, al seu escuder Guillem d’Oms, com a satisfacció de les quantitats de diners que el rei devia al seu difunt sogre Miró Despalau.
Passà per enllaç matrimonial (segle XVI) als Puigdorfila, i després (segle XVII) als Serra, els quals la donaren a la confraria de la Puríssima Concepció del convent de Sant Francesc de Mallorca.
Camp de concentració (1939) organitzat pel govern francès, destinat especialment als membres de les Brigades Internacionals que havien lluitat al costat de les tropes republicanes durant la guerra civil espanyola.
Hom calcula que hi van passar uns deu mil homes.
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Tomàs Burguès de Safortesa i d’Olesa, diputat de Mallorca i cavaller d’Alcántara, sobre la seva propietat del verger de Vinagrella.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya)
Veure> comtat de Bergara (títol concedit el 1847).
Veure> Sant Vicenç Sarriera (antiga parròquia).
Dades dels Països Catalans 