Antic municipi, que comprenia els barris marítims del Cabanyal (que n’era el centre) i del Canyamelar, i el més petit del Cap de França, creat el 1837, fou annexat a l’actual el 1897.
Originàriament eren dos petits nuclis de cases de pescadors i d’esbarjo dins el terme de la parròquia de Sant Tomàs de la ciutat de València.
(Benicàssim, Plana Alta, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial. Centrada en el castell de Montornès, que comprenia, a més, la Pobla Tornesa i Benicàssim. El 1515 fou comprada pels Casalduc.
El 1701 pertanyia a Miquela Munyós, òlim de Casalduc i Funes, baronessa de la Pobla Tornesa, de Benicàssim i de la Serra d’En Galceran. La seva filla, Isabel Casalduc, òlim Ferrer de Plegamans i Munyós, heretà les baronies i es casà amb Manuel Vallès i Pallarès, cavaller de Montesa. El títol continua en llurs descendents, cognominats Vallès.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1867 a María Isabel Manuel de Villena y Álvarez de las Asturias-Bohorques, comtessa de Via-Manuel i marquesa de Rafal.
Passà als Pardo i als Barroeta.
(País Valencià, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial vinculada el 1632, amb facultat reial, per Jeroni de Rocamora i Tomàs, primer marquès de Rafal, senyor de Benferri i de la Pobla de Rocamora, veí d’Oriola.
Passà als Ferrandis d’Herèdia, als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, als Manuel de Villena, comtes de Via-Manuel, i als Pardo.
Antiga quadra.
Antiga sigla de les Illes Balears en la placa de matrícula dels vehicles.
(Sardenya, Itàlia, segle XV – )
Jurisdicció senyorial que a la fi del segle XV pertanyia als Castellví, fins a la fi del segle XVI la tingueren els Cardona, tornà a passar als Castellví, marquesos de Làcon, i finalment als Aimeric, comtes de Villamar.
(Sant Julià de Vilatorta, Osona)
Veure> Sant Feliu de Planeses (antiga parròquia).
(Comtat, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim i de la qual formaren part els llocs d’Almudaina, Benialfaquí, Benicapsell, Catamarruc, Llombo i Margarida. Pertangué als Fenollar, que el 1593 la cediren al rei. La corona la vengué el 1594 a Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda.
Dels Cárdenas passà als Lancaster, ducs d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos, que el 1769 la vengueren al general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles, baró de Patraix, a qui, el mateix any, fou reconeguda com a títol del regne.
Després passà als Savador i als Gómez de Barreda, comtes d’Obedos.
Altre nom de la governació de Castelló de la Plana, anterior al 1707.
Dades dels Països Catalans 