(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1687 a Crisòstom Peris de Perey i Algarra, senyor de la baronia de Xinquer.
Canvià la seva denominació per la de marquesat de Castellfort en atorgar-li el despatx reial el 1700.
Passà als Villacampa i als Garrigues.
(Selva de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Antic nom islàmic de la població.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1628 a Baltasar de Montpalau i Ferrer, senyor de Sanç i de Sot de Xera, cavaller de Calatrava.
Passà als Montsoriu, als Escrivà d’Íxer, comtes de l’Alcúdia, als Castellví, comtes de Carlet, als Català de Valeriola, als Frígola i als Saavedra.
(País Valencià, s XV – )
(o baronia de Xest) Jurisdicció senyorial vinculada el 1467, prèvia facultat reial, per Berenguer Mercader i Miró, que l’havia adquirida el 1455.
Continua en la mateixa família.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1864, amb la grandesa d’Espanya, a Juan González de la Pozuela y Ceballos, per la seva intervenció a l’acció de Xest (1838) durant la Primera Guerra Carlina.
Ha passat als Álvarez de Lorenzana.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Títol senyorial concedit el 1372, pel rei Pere III el Cerimoniós, al seu fill, l’infant Martí, comte de Besalú (després rei Martí I), el qual també el cedí al seu fill, l’infant Martí, que esdevingué rei Martí I de Sicília, a la mort del qual (1409) revertí a la corona.
(País Valencià, segle XIV – segle XVIII)
Jurisdicció senyorial (la primera amb aquest títol del regne de València) centrada en la vila de Xelva i que comprenia, a més, els llocs de Benaixeve, Calles, Domenyo, Benafer, Sagra, Manzanera, Figueroles de Domenyo, Loriguilla, Sinarques (després erigit en comtat), Toixa i la Torre de Castro, atorgada el 1390 a favor de Pere Lladró de Vilanova, senyor de Manzanera, que poc abans (1386) havia comprat Xelva, Toixa i Sinarques a Huguet de Bordils.
A la mort de l’onzè vescomte (1655) s’esdevingueren una sèrie de plets per a la successió, i finalment passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real, als Azlor de Aragón, comtes de Guara, i als Silva, ducs de Miranda.
Aquest vescomtat en certs moments ha estat també denominat vescomtat de Manzanera, de Vilanova de Xelva i, finalment, vescomtat de Vilanova, que és la denominació actual.
(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, a Guillem Xelles.
Antic nom del poble i municipi de Geldo.
(País Valencià, 1822 – 1832)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern liberal. El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera.
Les serres d’Ontinyent, de Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia.
Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes.
Dades dels Països Catalans 