(Grècia, segle XIV)
(cat: de la Caprena) Jurisdicció feudal, atorgada el segle XIV a Pere Ballester, situada dins el ducat d’Atenes; antigament fou la famosa Queronca.
Fou posseïda per Pere de Bellestar, també senyor de Patrici (en català el Patriau).
(Catalunya, segle XVIII)
Títol atorgat el 1760 a Marià Francesc de Moixó i de Maranyosa (1713-64), senyor de la Móra i Castell-lloc, castlà de l’Espanyol i regidor de Cervera.
(Barcelona / Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Antic nom del Camp de la Bota (barri suburbial).
(Sardenya, Itàlia, segle XV – )
Títol senyorial concedit el 1484 a Jaume Aragall, vicari de Sardenya (1477).
Passà als Bellit, als Gualbes (que passaren a cognominar-se Aragall), als Brando i als Crespí de Valldaura.
Veure> Consell de Joan I, procés contra el (judici reial, 1396).
Nom antic d’un accident geogràfic, al nord de la costa catalana, citat al Periple d’Avié (segle IV aC), identificat generalment amb el cap de Begur.
(Nàpols, Itàlia, segle XV)
Títol concedit el 1462 per Joan II de Catalunya a Joan de Torrelles i López de Gurrea, únic titular.
Antic nom de l’Hospitalet de l’Infant (poble).
(Catalunya Nord, segle XVII – )
Títol, concedit el 1643 per Lluís XIII de França i confirmat per Lluís XIV el 1661 al seu mariscal de camp Josep d’Ardena i de Sabastida (mort el 1677), senyor de Darnius i de la baronia de Mont-roig.
Passà als Taverner.
(Catalunya Nord, segle XIV – )
Títol senyorial i jurisdiccional, concedit el 1314 per Sanç I de Mallorca a Pere de Fenollet i d’Urtx. Era centrat en la vila d’Illa, i comprenia, a més, Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d’Amunt i Estoer.
A la mort, sense fills (1423), de Pere de Fenollet i de Narbona, quart vescomte, el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decidís a qui pertanyia, puix que era disputat pels Pinós i Fenollet i els Castre-Pinós. Posteriorment les distintes línies d’aquest llinatge se’l disputaren en plets, així com amb els Cervelló. Per una sentència del segle XVI fou adjudicat a Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors (mort després del 1574).
A la mort (1588), sense fills, de Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i d’Alagó, s’inicià un altre plet entre els Alagó i després els Montcada, marquesos d’Aitona, i els ducs d’Híxar.
Durant la guerra dels Segadors fou confiscat al marquès d’Aitona i atorgat a Josep d’Ardena i de Sabastida, primer comte de les Illes, però retornà posteriorment als seus propietaris legítims.
En desús des del segle XVIII, fou rehabilitat el 1931 a favor de Maria de Ferrer i de Sarriera.
Dades dels Països Catalans 