(Anoia / Conca de Barberà, segle XII – segle XVI)
Jurisdicció senyorial concedida el 1140 a Pere (I) de Queralt. Centrat pel castell de Queralt i que comprenia la vila de Santa Coloma de Queralt (que passà aviat a ésser centre de la baronia) i els termes de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric.
El 1599 es convertí en comtat de Santa Coloma.
(la Pobla de Montornès, Tarragonès)
Antic nom de Montornès.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Antic castell de la vall d’Àneu, proper a Unarre.
(Castellví de la Marca, Alt Penedès)
Antic nucli de població. Esmentat el segle XII, a l’indret de l’actual caseria de les Conilleres.
(el Puig de Santa Maria, Horta, 15 agost 1237)
Combat lliurat durant la conquesta de València per Jaume I de Catalunya, entre un gran exèrcit de sarraïns valencians i una petita host catalano-aragonesa que, a les ordres de Bernat Guillem d’Entença i Guillem d’Aguiló, defensava el puig que tenia el nom d’Enesa o de Juballa (Sebolla), i que poc després seria anomenat Santa Maria. La batalla tingué lloc durant la primera quinzena d’agost.
La derrota dels sarraïns fou total i el nombre de baixes sofertes per aquests fou molt gran, i molt petit el dels cristians. Els darrers s’havien establert al Puig vers el 25 d’abril anterior amb l’objecte d’hostilitzar la ciutat de València i de madurar la seva ocupació.
Una llegenda tardana feia aparèixer sant Jordi combatent al costat dels cristians.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Antic castell (puig de Privà) i terme. Fou conquerit als musulmans pel comte Ermengol IV d’Urgell (inicialment formà part del terme de Santa Linya, dins el marquesat de Camarasa).
Antic nom del monestir de Tresponts.
Veure> Principat de Catalunya (una part dels Països Catalans).
Despoblat, a la vall del riu de Set. Esmentat a la fi del segle XII, el lloc era poblat a mitjan segle XIII; pertanyia al monestir de Poblet.
Antiga illa de l’Ebre, dins el terme general de Tortosa, vora mar, on hi hagué des del segle XV unes salines.
Dades dels Països Catalans 