(Eivissa)
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa, foramurs de la Vila d’Eivissa, en època islàmica.
Correspon al quartó d’es Pla de Vila, posterior a la conquesta cristiana, el qual, per a efectes de senyoria, fou dividit en quatre parts, cada una de les quals fou afegida a un dels quatre termes restants.
(l’Alguer, Sardenya, Itàlia)
Bisbat erigit per butlla d’Alexandre VI, el 8 de desembre de 1503 i publicada en el pontificat de Juli II, a petició d’un sínode aplegat a Sàsser per a reestructurar els bisbats de l’illa de Sardenya.
Dels bisbats d’Ottana, Castro i Bisarcio es formà el de l’Alguer, bé que aquest títol no aparegué com a definitiu fins al 1515. El 1803, el bisbat de Bisarcio fou novament separat de l’Alguer.
Actualment té 70.000 habitants i 29 parròquies.
(Baix Segura, segle XVIII – )
Jurisdicció senyorial concedida el 1762. Comprenia el lloc d’Algorfa.
Antiga senyoria que pertanyia a la família Masquefa, fou elevada a marquesat a favor del brigadier Francisco Ruiz-Dávalos y Rosell, regidor degà d’Oriola. Passà a les famílies Pérez de Sarrio i Rojas.
Despoblat, pertanyia a l’antic marquesat d’Aitona.
(Ribera Alta, segle XX)
Títol senyorial, concedit el 1910 a Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana, desè comte de Casal, senyor d’Alginet.
La senyoria fou vinculada el 1549 per Jeroni de Cabanyelles, governador de València i ambaixador a França.
Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat el 1602 junt amb Fardeguilla, per 15 famílies.
Nom antic de la ciutat d’Alzira.
(Mallorca)
Un dels dotze districtes en que era dividida l’illa a l’època musulmana.
Després de la conquesta cristiana, fou dividit entre les parròquies de Sant Juan de Muro i de Santa Margarida de Muro (que corresponen als actuals municipis de Muro de Mallorca i de Santa Margalida).
(Eivissa)
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa, fora murs de la Vila d’Eivissa, en època islàmica.
Correspon al quartó de ses Salines d’Eivissa, posterior a la conquesta catalana, el qual fou assignat, per sorteig, a Guillem de Montgrí.
Despoblat. Era un antic lloc de moriscs que el 1563 tenia 22 focs.
El segle XVI fou segregada de la parròquia del Castell de Guadalest i erigida en parròquia independent, amb jurisdicció sobre els llocs de l’Abdet i Florent.
Ja es trobava despoblat el segle XVIII.
Dades dels Països Catalans 