Arxiu de la categoria: Història

Almoina, l’ -València-

Denominació genèrica que s’atribueix a unes excavacions urbanes de la ciutat. Iniciades el 1985 i ubicades al centre de la ciutat, junt a la seu. Aquest conjunt arqueològic mostra l’evolució del nucli urbà de la ciutat, des de la seva fundació romana fins a l’ocupació islàmica.

Cal destacar-hi una columnata del període imperial romà i un fragment de la Via Augusta, així com restes de la cúria. De l’època visigòtica s’han trobat restes d’una església, i de l’època islàmica, restes d’una àrea funerària, o rawda, i àmbits domèstics, entre d’altres.

Té una superfície de 2.500 m².

Almiserà, baronia d’

Deixa un comentari

(Almiserà, Safor, segle XV – )

Jurisdicció senyorial, al municipi d’Almiserà, creada el 1482, en ésser adquirit aquest lloc pel cavaller de Gandia Joan Ros, que la comprà al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

Reconeguda com a baronia, passà successivament a les famílies dels Ruiz de Alarcón, Cucaló de Montull i Manglano.

Almirra

4 Respostes

(el Camp de Mirra, Alt Vinalopó)

(o Mirra, ant: Almisra) Antic castell i lloc, a la jurisdicció de Biar, a l’indret de l’actual poble del Camp de Mirra.

Almeza, jaciment de La

Deixa un comentari

(Alpont, Serrans)

Jaciment paleontològic, datable entre 116,5 i 108 milions d’anys.

El context geològic fou una plana d’inundació que posà al descobert una de les poques restes d’estegosaure atribuïda a l’espècie Dacentrurus armatus.

Almenara, comtat d’

8 Respostes

(Plana Baixa, segle XV – )

Jurisdicció senyorial, adquirida el segle XIV per la família Pròixida, d’origen sicilià; incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes.

El títol comtal fou concedit el 1447 a Joan de Pròixida i de Centelles, comte d’Aversa, camarlenc d’Alfons IV el Magnànim. Passà posteriorment a les famílies Ferrer, Sabata de Calataiud i Vives de Canyamars.

Actualment es posseït per la família basca d’Orbe.

Almenara, batalla d’ -1521-

4 Respostes

(Almenara, Plana Baixa, 18 juliol 1521)

Batalla entre Alfons d’Aragó i els agermanats, que tingué lloc al sud de la vila. Fou el primer enfrontament entre les tropes del duc de Sogorb i les forces agermanades -més de sis mil homes- comandades pel jurat de València Jaume Ros.

Constituí, malgrat el nombre superior d’aquests darrers i l’entusiasme de “guerra santa” suscitat per la presència de moriscs entre les tropes ducals, la primera derrota important dels agermanats valencians, a causa de la qual perderen definitivament el ja insegur control que havien adquirit al Maestrat.

Sembla que la sort favorable al duc fou ocasionada per la intervenció de la cavalleria, comandada pel mestre racional de València Joan Escrivà de Romaní i pel comanador de Montesa Francesc Despuig.