(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)
Despoblat. Era població de moriscs, habitada el 1563 per tres famílies.
(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)
Despoblat. Era població de moriscs, habitada el 1563 per tres famílies.
(Benifairó de la Valldigna, Safor)
(o Alfàndec de Marinyén) Altre nom amb què era conegut el castell d’Alcalà d’Alfàndec.
A causa d’aquest castell, la vall de Marinyén fou anomenada vall d’Alfàndec, nom canviat a la fi del segle XIII pel de la Valldigna.
(Catalunya)
Veure> orde de Sant Jordi d’Alfama (orde militar, 1201-1400).
(País Valencià)
Nom antic d’un riu a l’est d’Iberia, cap a la part meridional del país, tradicionalment identificat amb el Vinalopó.
Antic nom del municipi de la Vall d’Alcalà.
Despoblat. Era un antic lloc de moriscs (90 famílies el 1602).
Raval de la ciutat en època islàmica, a la vora esquerra del Túria, davant l’actual porta de Serrans.
(el Ràfol de Salem, Vall d’Albaida)
Despoblat, des del segle XVI.
Era lloc de moriscs, que, amb l’expulsió del 1609, quedà pràcticament deshabitat, fins a desaparèixer del tot.
Lleugera elevació de la plana, a 3 km al SSE de la ciutat, on s’establí la ciutat (de primer, ibèrica; després romana) d’Illici i on fou trobada la Dama d’Elx.
Excavacions recents, fetes per Alexandre Ramos i Folques, propietari del terreny, mostren una ocupació prehistòrica (eneolític o bronze), diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del segle III dC (amb la destrucció de la ciutat) i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l’actual Elx.
Les troballes, molt importants per a l’estudi de l’època ibèrica al sud del País Valencià, són al Museu d’Elx i, sobretot, a la notable col·lecció Ramos, a l’Alcúdia mateix.
Nom antic del poble de l’Alcudieta del Comtat, o l’Alcudia de Cocentaina.