(País Valencià)
Antiga ciutat, coneguda per un text de Tit Livi i que correspon a la costa meridional valenciana, sense localització segura.
Alguns autors l’han identificada amb Akra Leuké, la situació exacta de la qual tampoc no és coneguda.
No és versemblant que correspongués a les ruïnes del tossal de Manises.
(Franja de Ponent, segle XIII – )
Jurisdicció creada el 1250, per Jaume I de Catalunya per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis de Castre.
Ocupava un territori al sud del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència; comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena. Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al sud ja des de l’època de Ferran Sanxis.
Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna (primera meitat del segle XVII), als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol feudal atorgat el 1654 a Carles d’Aragó i Tagliavia, comte de Castelvetrano.
El 1692 passà als Pignatelli d’Aragona.
(Nàpols, Itàlia, segle XVIII)
Títol atorgat l’any 1719 per l’emperador Carles III a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, filla de Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, marquès de Rialb.
Antic nom del poble de Castellví de Rosanes.
Antic nom del poble de Castellví de la Marca.
Antic terme del ducat de Cardona, agregat ja en el segle XVIII al del Cint, al voltant de l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià.
Una de les denes en què és dividit el municipi.
Antic nom del poble de Santa Maria de Meià.
Dades dels Països Catalans 