Despoblat, situat al cim de la serra del Mor (contrafort oriental de la serra de Sant Julià del Mont, 601 m alt), que separa les valls del Fluvià i del Junyell.
El lloc és esmentat ja el 977. La seva església parroquial de Sant Silvestre havia estat possessió de la canònica de Santa Maria de Besalú.
(Alt Urgell / Andorra / Baixa Cerdanya)
Cim (2.761 m alt) del Pirineu axial, a la serra que separa Andorra la Vella, Bescaran i Músser i Arànser.
Entre el port de Perafita i el port Negre, damunt les capçaleres del riu de Bescaran i l’Arànser, afluents del Segre.
(Foradada, Noguera)
Poble (386 m alt), situat al vessant oriental de la serra de Montsonís (596 m alt), a l’esquerra del Segre, a l’entrada de l’estret de Salgar.
De la seva església parroquial (Santa Maria), que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, depèn el santuari de Salgar i la caseria de Valldexils.
(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri industrial, situat al nord-oest del terme, a l’esquerra del Besòs, damunt el barri de la Verneda.
Es desenvolupà a partir del 1955, prèvia aprovació d’un pla parcial d’ordenació, les indústries hi són de dimensions mitjanes.
(Montsià)
Alineació muntanyosa al sud del delta de l’Ebre, s’estén paral·lela a la costa des d’Alcanar fins al riu Ebre, al sector meridional de la comarca, i constitueix la prolongació cap al nord de les alineacions muntanyoses valencianes d’Irta i Talaies d’Alcalà.
La formen materials cretacis que varen ésser afectats pel plegament alpí dels Catalànids; els seus vessants són escarpats, i l’erosió hi actua poderosament atacant els sòls, que pràcticament són esquelètics.
Pel sector occidental limita amb la foia d’Ulldecona, més enllà de la qual continua per la serra de Godall (400 m d’alt màxima).
Sobrepassa els 600 m d’alt (762 m a la Torreta de Montsià i 617 m al pic de Mata-redona).
La vegetació natural es redueix a restringides àrees de matoll, encara que hi havia hagut força bosc.
(Bages)
Parc natural creat l’any 1987 i situat al sector central de la Serralada Pre-litoral i que inclou gran part del massís de Montserrat. Compta amb 3.630 ha (incloent una reserva natural) i amb una zona de protecció de 4.309 ha.
La muntanya de Montserrat presenta un paisatge geològic únic, format per multitud de roques i agulles, entre les quals es desenvolupa una esplèndida vegetació.
La importància turística de la muntanya i la seva llarga tradició excursionista fan que veritables multituds la visitin de manera continuada, generant una pressió humana molt forta, amb problemes greus com ara l’abandonament de deixalles o l’erosió dels camins. D’altra banda és una zona molt susceptible als incendis forestals.
Enllaç web: Patronat de la Muntanya de Montserrat
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Barri residencial i d’estiueig, situat al límit amb el terme de Molins de Rei (Baix Llobregat), al cim de la petita serra que separa Valldoreix del veïnat de la Rierada.
(Osona / Selva / Vallès Oriental)
Parc natural. Situat a cavall de les tres comarques, engloba aproximadament la meitat del massís del Montseny.
La preocupació ciutadana i política per la conservació d’aquest espai es remunta a principis del segle XX, i l’any 1928 ja es va crear el Patronat del Montseny per tal de vetllar per la seva preservació.
El 1977 es creà el parc natural, en l’àmbit de la província de Barcelona, amb una superfície de 17.372 ha, i posteriorment es delimità una zona de protecció de 12.748 ha.
El seu fàcil accés i els atractius dels seus valors naturals i culturals fan que el parc rebi un gran nombre de visitants.
El futur del Montseny passa per la compatibilització d’uns usos intensos i variats amb la necessitat de preservació dels seus ecosistemes naturals.
Enllaç: Parc Natural del Montseny
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Serra del Pirineu axial, que s’estén en direcció nord-sud, a la divisòria de les dues comarques, així com de les conques de la Noguera Pallaresa i el Flamicell, afluent seu.
Està situada al sud dels pics de Peguera i Montanyó, i al nord del pic Cometa, sobre l’estany de Gento.
Assoleix els 2.881 m d’altitud.
