Serra interior del Prepirineu, prolongació ponentina del Cadí. Culmina al pic de Serreines (1.647 m alt).
És un dels contraforts muntanyencs de la comarca, a l’esquerra del Segre, entre les valls de la Vansa (sud) i de Tost (nord).
Arxiu de la categoria: Geografia
Montsec de Rúbies, el
(Noguera / Pallars Jussà)
Sector llevantí del Montsec, entre les dues comarques, és la unitat més oriental de les tres que formen la serra del Montsec, separada del Montsec d’Ares per la Noguera Pallaresa (al pas de Terradets) i separant l’est de la conca de Tremp de la conca de Meià.
Les aigües del vessant septentrional (rius de Barcedana i Conques) aflueixen a la Noguera Pallaresa, mentre que les del flanc meridional (riu Boix) aflueixen cap al Segre.
Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample i la seva màxima altitud és de 1.677 m al tossal de la Torreta.
Les comunicacions rarament aprofiten les valls i tenen lloc pels extrems.
Montsec d’Ares, el
(Noguera / Pallars Jussà)
Serra exterior del Prepirineu, la unitat central de les tres que formen l’alineació del Montsec.
Situada entre la Noguera Ribagorçana -la separa de la serra del Montsec d’Estall pel congost de Mont-rebei-, i la Noguera Pallaresa -que pel pas de Terradets la separa del Montsec de Rúbies-, perpendicularment a la serra de Montllobar.
Els seus vessants limiten amb les depressions següents: els septentrionals amb la conca de Tremp, i els meridionals amb la vall d’Àger.
El coll d’Ares, a 1.497 m alt, és per on passa la carrerada i antic camí de Balaguer a l’Alta Ribagorça.
El puig de Sant Alís assoleix 1.676 m alt que és l’altitud més elevada del Montsec.
Montsec, el
(Noguera / Pallars Jussà)
Serra (1.678 m alt) del Pre-pirineu, que s’estén en una longitud de 45 km i una amplada de 25 km, en direcció est-oest, amb inclinació cap al sud, des de la rodalia de Benavarri, a la Ribagorça, on s’inicia entre la Noguera Ribagorçana i el Guart, fins a desaparèixer en arribar al Segre. Separa la conca de Tremp de la vall d’Àger i la conca de Meià.
Està integrada per tres unitats, separades pels congostos formats per les Nogueres en travessar la serra perpendicularment: el sector occidental correspon a la serra d’Estall, el central, al Montsec d’Ares, i l’oriental, al Montsec de Rúbies.
Als vessants septentrionals s’obre la depressió mitjana, mentre que el flanc meridional, cap al qual va descendint gradualment, presenta una cinglera, tallada per una gran falla, que es resol en un penya-segat de gairebé 1.000 m sobre el sinclinal d’Àger, i que es descompon en dos graons a conseqüència de la intercalació margosa del cretaci superior i origina un replà on s’han instal·lat alguns llogarrets i conreus. Aquest sinclinal la separa de les serres exteriors, que continuen amb una faixa muntanyosa de 15 km d’ample fins a arribar a la depressió central.
És un anticlinal complex, constituït per calcàries mesozoiques i format per redreçament de les capes secundàries (plegament d’estil pirinenc); desapareix davall de les capes horitzontals de conglomerats terciaris, amb més suavitat cap a l’occident.
És l’alineació més important de les serres exteriors prepirinenques, i la seva altitud oscil·la entre els 1.000 i els 1.600 m. Al seu peu (al sud) hi ha jaciments carbonífers i calcàries litogràfiques.
Montsant, riu de
(Priorat)
Riu, afluent dretà del riu de Siurana. A la seva capçalera és anomenat riu de Prades.
Neix a 1.200 m alt, a les muntanyes de Prades (Baix Camp), devalla vers Ulldemolins i, després de dividir amb un estret congost el Montsant i la serra la Llena, passa per Margalef, la Bisbal de Falset, Cabacés, la Vilella Baixa i el Lloar i s’aiguabarreja amb el riu col·lector al vèrtex on coincideixen els termes del Molar, Gratallops i Bellmunt del Priorat.
Té un recorregut de 40 quilòmetres.
Montsagre, el
(Baix Ebre / Terra Alta)
Contrafort septentrional dels ports de Beseit, al límit dels municipis d’Horta de Sant Joan, Prat del Comte i Paüls.
Format pel Montsagre de Paüls (1.050 m alt), al nord-est, i el Montsagre d’Horta (1.087 m), al sud-oest, a banda i banda del tossal d’en Grilló (1.076 m).
Montsacopa, el
(Olot, Garrotxa)
Antic volcà (504 m alt), que s’alça al mig de la plana d’Olot, al nord de la ciutat, coronat pel santuari de la Mare de Déu de Tura.
L’Olot antic era protegit per l’ombra eòlica del Montsacopa i de la Garrinada.
Mont-ros -Segarra-
Masia i antic poble (650 m alt), al nord del cap del municipi.
Hi ha importants restes del castell de Mont-ròs.
La seva església parroquial (Sant Antoni) depenia de la de Gospí.
Mont-ros -Garrotxa-
(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)
Santuari (la Mare de Déu de Mont-ros), situat al cim del Mont-ros (632 m alt), contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont. Depèn de la parròquia de Begudà.
Esmentat ja el 1240, constituïa l’església de l’antic castell de Mont-ros, del comtat de Besalú, que fou possessió dels vescomtes de Bas i és ja esmentat el 1126.
Formà part posteriorment de la baronia de Castellfollit de la Roca.
Mont-ros -Pallars Jussà-
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Poble (1.206 m alt), situat en un coster, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Boix.
Formava un municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Beranui, Paüls de Flamisell, Pobellà i Gramenet de Beranui, les caseries de la Plana i Molinos, l’església romànica de Santa Llúcia de Paüls i el santuari de Sant Quiri de Pobellà.
