(Barcelona, Barcelonès)
Sector marítim de la ciutat, a la vora de Cantunis, entre la muntanya de Montjuïc i la mar, on hi ha la dàrsena del port i diverses instal·lacions industrials.
El travessa una branca de la línia dels Ferrocarrils Catalans (estació de mercaderies del Morrot). Al començament del segle XX hom guanyà terreny a la mar i amplià l’estació; el 1903 fou inaugurat el tramvia.
Les coves de l’escarpament de la muntanya han estat habitades després del 1939.
(Fogars de Montclús, Gualba, Vallès Oriental / Riells i Viabrea, Selva)
Cim (1.300 m alt) del Montseny, terminal dels tres municipis.
Separa les conques de la riera de Gualba i la de Breda (afluents de la Tordera).
És un contrafort del turó de l’Home, del qual el separa la vall de Santa Fe.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble (846 m alt), al sector oriental del municipi, en un coster, al vessant meridional del tossal de Moror (1.057 m alt).
De la seva església parroquial (Sant Miquel) depenen els llocs d’Alzina, Beniure i Estorm.
(o Mirapol) Llogaret (1.372 m alt), situat a la capçalera del torrent de Moripol -afluent de l’aigua de Valls per la dreta, que neix als contraforts orientals de la serra del Verd.
L’església parroquial de Sant Vicenç depenia de la de l’Espà.
(Setcases, Ripollès)
Coma de la vall de Camprodon, als Pirineus axials, a l’extrem septentrional de la comarca.
El circ o la coma estricta de Morenç correspon a la vall de la riera de Morenç, prolongat al sud-oest pel circ d’Ulldeter, capçalera extrema del Ter.
(Begues, Baix Llobregat)
Muntanya del massís de Garraf, que tanca pel sud la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s’estén del coll Sostrell (nord-nord-est) al pla de Querol (sud-sud-oest), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic).
És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània.
El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (484 m alt), aturonat prop del límit amb el terme de Guissona.
El lloc és esmentat ja el 1099 en l’acta de consagració de l’església de Guissona.
(Odèn, Solsonès)
Poble, al sector del terme que pertany a la conca del Segre, al peu d’un cingle, a la dreta del torrent de la Móra Comdal, que aflueix per la dreta del Segre al pantà d’Oliana.
La seva església (Santa Eugènia) depèn de la parròquia de les Anoves. Era de la senyoria del capítol d’Urgell.
El segle XIX formà el municipi de la Móra Condal i Sàlzer.
(Tarragona, Tarragonès)
Promontori de la costa, entre Tamarit i la platja Llarga, a llevant de la ciutat, que tanca per ponent la platja de la Móra. Al seu extrem hi ha l’antiga torre de defensa dita torre de la Móra.
Hom ha identificat aquest indret amb la Porrassa, on segons la Crònica tocà el vaixell del rei Jaume I al retorn de la conquesta de Mallorca.
Actualment és una urbanització amb establiments turístics i un important càmping.
(Ribera d’Ebre)
Depressió de la Serralada Prelitoral, que té una extensió de 10 km de longitud, per 5 km d’ample, i que comprèn pel nord-est un sector del Priorat.
És tancada per dues línies de relleus marginals: al sud, per les serres de Cardó, Montalt, Tivissa i Llaberia, les quals la separen de la costa, i al nord, per les serres de Pàndols, Cavalls i del Tormo, que l’aïllen de la Depressió Central.
L’Ebre s’introdueix a la depressió pel pas de l’Ase, entre Ascó i Garcia, i surt pel pas de Barrufemes o de Benifallet.
