(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri mixt d’habitatges i indústria, a l’extrem nord-est del terme (Cornellà de Dalt), damunt l’antiga carretera de Cornellà a Fogars de Tordera.
La parròquia (Sant Miquel) i l’institut de segon ensenyament són centres d’activitats culturals.
(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
Antiga masia, al nord del poble de Plegamans, prop de la qual hi havia la famosa alzina de can Pedró, darrera la nova església parroquial, considerada un dels arbres més grans del Principat, la qual va morir l’any 2004.
(Matadepera / Terrassa, Vallès Occidental)
Contrafort (759 m alt) meridional de la serra de l’Obac, al límit entre els dos termes, al primer del qual s’estén, als vessants de la serra, damunt la riera de les Arenes, la urbanització de les Pedritxes.
(Bellcaire d’Urgell, Noguera)
Llogaret, a l’oest del poble.
La seva antiga església parroquial (Sant Pere) fou donada pels comtes d’Urgell, Ermengol VIII i Eloïsa, el 1194, juntament amb el castell, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem.
Aquests el posseïren fins al 1831. Estava regida per un prior. Després esdevingué santuari.
(la Pera, Baix Empordà)
Poble, situat a la capçalera de la riera de la Pera.
La petita església de Sant Andreu, romànica, sufragània de la parròquia de la Pera, tenia l’absis decorat amb frescs romànics (el Pantocràtor i diverses escenes del naixement de Jesús), actualment conservades al Museu Diocesà de Girona.
(Crespià, Pla de l’Estany)
Poble, al nord-oest del terme, centrat per l’església de Sant Just de Pedrinyà i Sant Pastor, sufragània de la parròquia de Crespià.
El lloc pertanyia el segle XIV al castell de Dosquers.
(Pedret i Marzà, Alt Empordà)
Poble, situat a la vora de la riera de Pedret.
De la seva església parroquial de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, depèn Marzà, capital del municipi.
El lloc és esmentat ja el 1060. Fou del comtat d’Empúries.
Raval de la ciutat, a la dreta de l’Onyar, enfront de la seva confluència amb el Ter, al vessant sud-occidental de Montjuïc.
Es formà a la sortida de l’antic portal de Santa Maria o de França. Documentat des del segle XII, el 1420 s’hi cobraven els drets de portes i pas de bestiar. Des del segle XIV hi hagué la capella de Sant Jaume, al costat de l’hospital de llebrosos de Sant Llàtzer (segle XII).
Hi ha també el santuari de la Mare de Déu del Pilar, que ja el 1528 era l’església del convent dels agustins, i que, sobretot el segle XVII, fou centre d’atracció de la comarca.
A la segona meitat del segle XIX s’hi instal·là la fàbrica de paper continu L’Aurora.
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Veure> Bonaigua, port de la.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri residencial, dins l’antic terme de Sarrià, que n’ocupa l’extrem occidental, entre el límit de Vallvidrera, el municipi d’Esplugues de Llobregat, el nucli de Sarrià i la Diagonal.
S’ha format entorn de l’antic monestir de clarisses, fundat al segle XIV per la reina Elisenda de Montcada.
És un barri eminentment residencial, i modernament és conegut per la revaloració del monestir i pel palau reial, construït per la ciutat per a Alfons XIII.
S’hi han establert diversos centres d’ensenyament, clíniques i bona part de la ciutat universitària.
