(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Poble (999 m alt), situat a l’esquerra del Cardener, al peu de la serra de Pratformiu.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní, i és esmentada ja el 839.
Fou de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys.
Hi ha les restes de l’antic castell de la Pedra.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble, al sud-est de la vila, prop del límit amb el terme de Riu, al peu de la serra de Moixeró.
De la seva església de Sant Julià, romànica (segle XI), que es troba en estat ruïnós, fou declarada (1984) monument històrico-artístic per la Generalitat de Catalunya.
(Talavera, Segarra)
Poble, al nord del terme, a l’antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt.
La seva església (Santa Creu) depèn de la parròquia de Civit.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Poble (1.131 m alt), fins al 1970 del de Mont-ros, a la vall Fosta, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri.
L’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) depèn de la de Mont-ros.
(Barcelona / Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri residencial de treballadors, al límit dels dos termes, al sud del carrer de Guipúscoa.
Promogut el decenni de 1960-70 per l’Obra Sindical del Hogar, és format per blocs d’habitatges de gran alçada, prevists per a albergar uns 15.000 h. Hom començà a ocupar els primers blocs el 1966.
És deficitari en equipaments urbans i afectat per alts graus de contaminació atmosfèrica provocada per les indústries radicades en aquell sector.
(Queralbs / Setcases / Vilallonga de Ter, Ripollès)
Cim (2.689 m alt) de la serra que separa les valls del Freser (coma de Fresers) i del Ter (comes de l’Orri i del Catllar), termenal dels tres municipis.
(la Cellera de Ter, Selva)
Caseria, a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral.
Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral, entre les muntanyes del pla de Sant Gregori, al sud, i els contraforts meridionals de la cinglera del Far, al nord, poc abans de la confluència amb la riera d’Amer.
La resclosa, que té 154 m de llarg per 26 d’alt, fou construïda durant el primer quart del segle XX, igual com la central hidroelèctrica, que fornia d’energia les fàbriques pròximes, i que fou ampliada els anys 1960-70 (6,6 MW de potència instal·lada i una producció anual de 31 milions de kWh).
A partir dels primers anys de la dècada de 1970, es deriva un cabal per a abastar la ciutat de Barcelona i un altre per a la de Girona.
(Salardú, Vall d’Aran)
Coma de l’antic municipi de Bagergue, al vessant sud del serrat d’Es Cardigassos, al nord del pla de Beret.
S’inicia al clot d’Es Cròssos; emissari dels estanys d’Es Cròssos és el riu de Parros, que aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa, vora la cabana de Parros, refugi forestal.
(el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)
Poble (797 m alt), situat a la dreta del Segre. L’església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839.
La senyoria pertangué al capítol de la Seu d’Urgell fins al segle XIX; els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l’ús de boscs i pastures.
Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament amb el d’Arfa i el de Tost, al del Pla de Sant Tirs. El municipi comprenia, a més, els pobles d’Adrall i de Gramós, la caseria de Conorbau, l’enclavament de Baridà i el mas d’Eroles.
(Ripoll, Ripollès)
Antic municipi (o les Masies de Ripoll, hist: Fontfreda de Ter), a la confluència del Ter amb el Freser.
Es creà a partir de mitjan segle XVIII amb les pagesies que es consideraven sotmeses a la jurisdicció reial, que s’estenien per la jurisdicció de l’antiga parròquia de Sant Pere de Ripoll i de sufragànies seves, com Sant Julià de Saltor i Santa Maria de Vidabona (actualment ambdues d’Ogassa) i Sant Bernabé de les Tenes; més tard se li uní la parròquia de Llaés.
La capitalitat del municipi radicava en una casa de la plaça del Mercadal de la vila de Ripoll, i a la vora del monestir es localitza la parròquia de Sant Pere, que donà nom al municipi i de la qual depenien bon nombre de les masies.
El municipi comprenia, a més, l’església de Sant Jaume del Barretó o de Montbac, l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal, el veïnat de Rama, els antics termes i masies de Balbs, Sanarús, Vilardanó, els santuaris de la Cau i del Puig de la França i les colònies industrials de Santa Maria i Botey.
